Activitat 15

Comentari text 12 Aristòtil

1- Aquest escrit d'Aristòtil pertany a la física, que intenta explicar els principis que originen el canvi.
Parla del canvi de privació a la forma, i ens explica que l'objecte no canvia, que canvia aquella cosa engendrada, com és el cas de l'home no-lletrat, a home lletrat.

2- El canvi de privació a forma.

3- Aquest text pertany a la física d'Aristòtil. El fil conductor de la física és el problema del moviment, o el problema del canvi.
El canvi és innegable, i simbolitza el pas d'un estat a un altre, i la física intenta explicar els principis que originen el canvi.
Perquè es produeixi el canvi fa falta temps i els contraris, ja que són necessaris per poder originar el canvi.
El text ens explica el procés de canvi de privació a forma, i ho fa amb un exemple, diu que el no-lletrat (privació) pot passar a lletrat (forma), això és el que canvia, però el subjecte del canvi, en aquest cas l'home, no canvia, sempre roman.
El no-lletrat serà lletrat en potència, i el lletrat serà lletrat en acte.

4- La concepció del canvi d'Aristòtil té molt a veure amb la teoria del ésser i el no-ésser de Parmènides:
1. L'ésser no pot venir de l'ésser perquè ja és.
2. L'ésser no pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no pot sortir res.
3. Entre el no res absolut i l'ésser hi ha la privació.
4. La privació és un no-ésser relatiu, per tant, és un no-ésser que pot arribar a ser.
Conclusió: L'ésser procedeix del no-ésser entès com a privació.

També és comparable amb Heràclit, que defensava que el canvi és origen de tot i que la lluita de contraris dóna lloc a la natura.

Activitat 14

Què és primer l'ou o la gallina?

Famosa pregunta que moltes persones s'han formulat al llarg de la història, però que ningú ha aconseguit donar una resposta clarament certa.
Aquesta qüestió, segons la meva opinió, no pot tenir una resposta correcta, ja que ningú ho pot saber amb certesa.
Ens trobem davant d'un problema, ja que, sense gallina, no pot haver ou, però sense ou, tampoc pot haver gallina, ens trobem dinde d'un cicle continu, ja que les dues parts, ou i gallina, es necessiten mútuament per poder existir.
Segons la meva opinió, em puc atrevir a dir que el que va sorgir primer, va ser una gallina, ja que aquesta podia ser una criatura, derivada d'un procés evolutiu d'un altre ésser, que va donar lloc a la gallina, no com la coneixem ara, però a una espècie de gallina que va començar a pondre ous, i que ha acabat derivant en la gallina tal i com la coneixem actualment.

Projecte 2 (esdeveniments importants 1872-1970)

Bertrand Rusell:

- 1872: Fundació del parc nacional de Yellowstone als Estats Units.
- 1872-76: Tercera guerra carlina a Espanya.
- 1873-74: Primera república espanyola.
- 1874: Terratrèmol d'Orán
- 1874: Terratrèmol a Venezuela.
- 1875: Terratrèmol a Venezuela.
- 1878: Terratrèmol a Venezuela.
- 1878: Thomas Alva Edison va inventar el fonògraf.
- 1879: Terratrèmol a Venezuela.
- 1879-84: Guerra del Pacífic.
- 1880: Alexander Graham Bell i Charles Sumner Trainter van inventar el fotòfon, que permetia la transmissió de so per mitjà d'una emissió de llum.
- 1883: Thomas ALva Edison va descobrir el que ara anomenem efecte Edison, que és el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàl·lica dintre d'un globus de llum intrascendent.
- 1883: Erupció del volcà indonesi "Krakatoa".
- 1884: William Hesketh Lever va descobrir la pastilla de sabó.
- 1884: Conferència de Berlín, que resulta en el començament del repartiment europeu d'Àfrica.
- 1885: Presentació del Memorial de greuges.
- 1886: Erupció del volcà "Monte Tarawera" a Nova Zelanda.
- 1887: Erupció del volcà ecuatorià "Cotopaxi".
- 1888: Terratrèmol a Venezuela.
- 1888: Terratrèmol del Rio de la Plata.
- 1888: Emile Berliner va inventar el gramòfon.
- 1889: Rodin va composar "El Pensador".
- 1889: Brasil esdevé una república.
- 1890: Clément Ader va inventar l'avió.
- 1892: Terratrèmol de Recreo.
- 1892: Presentació de les bases de Manresa.
- 1894: Terratrèmol de Sant Joan.
- 1894: Els germans Lumière van inventar el cinematògraf.
- 1895: Sigmund Freud fa la teoría sobre la Psicoanalítica.
- 1896: Thomas Alva Edison va inventar el vitascòpi.
- 1896: Els jocs Olímpics es reviuen a Atenes, Grècia.
- 1898: Guerra hispanoamericana.
- 1898: A la Xina, la rebelió dels Boxers, acaba amb la intervenció de l'Aliança de les vuit nacions.
- 1898: Guerra Hispano-Estadounidense.
- 1898: Terratrèmol de Catamarca.
- 1899: Terratrèmol de Yacuiba.
- 1899: Terratrèmol de La Rioja.
- 1899-13: Guerra Filipino-americana.
- 1899-03: Guerra dels mil dies.
- 1902: Erupció del "Monte Pelado", Martinica.
- 1906: Gran terratrèmol i incendi de San Francisco.
- 1910-17: Revolució mexicana.
- 1912-13: Guerra dels Balcans.
- 1912: Naufragi del Titànic.
- 1914-18: Primera guerra mundial.
- 1915: Naufragi del Lusitania.
- 1915-23: Genocidi armeni a Armenia.
- 1917-21: Revolució Russa.
- 1917: Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
- 1918: Epidemia del virus de la grip.
- 1919-46: Organització de la Societat de Nacions.
- 1919: Revolució de Novembre a Alemania.
- 1922: Fascisme italià.
- 1927-50: Guerra civil a China.
- 1932-35: Guerra del "Chaco".
- 1933: Nazisme a Alemania.
- 1936-39: Guerra civil espanyola.
- 1939-45: Segona guerra mundial.
- 1939-75: Dictadura de Franco a Espanya.
- 1941-45: Holocaust.
- 1941-42: Guerra peruano-ecuatoriana.
- 1945: Establiment de l'Organització de les Nacions Unides.
- 1946-91: Guerra freda.
- 1946-54: Guerra d'Indoxina.
- 1948: Elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans.
- 1948: Primera guerra araboisrraeliana.
- 1948-present: Conflicte arabo-isrraelí.
- 1949: Revolucions comunistes a la Xina.
- 1950-53: Guerra de Corea.
- 1954-75: Guerra del Vietnam.
- 1954-62: Guerra d'Argèlia.
- 1955-72: Primera guerra civil sudanesa.
- 1956: Guerra de Suez.
- 1958-59: Revolució cubana.
- 1959: Revolucions comunistes a Cuba.
- 1960-65: Crisis del Congo.
- 1960: Gran terratrèmol i tsumani a Chile.
- 1964-present: Conflicte armat colombià.
- 1967: Torrey Canyon.
- 1967: Guerra dels sis dies.
- 1967-70: Guerra civil nigeriana.
- 1970: Terratrèmol a Perú.

Activitat 13

Plató o Aristòtil?

Tant Plató com Aristòtil són dos dels més importants filòsofs de la història, d'això no hi ha cap dubte, però jo, personalment, em sento més identificat amb Aristòtil que no pas amb Plató.
Em sento més identificat amb Aristòtil ja que concep la vida d'una manera més realista, perquè Plató separa dos mons, el sensible i l'intel·ligible i defensa que hem d'estar tota la vida lluitant per aconseguir arribar al món de les idees, parla de que el món en el que vivim és el món sensible i és un món fals.
Aristòtil és un filòsof més realista ja que no fa aquesta separació i afirma que l'ànima i el cos han d'anar sempre unides, al contrari que Plató.
Aristòtil defensa un únic món real, ple d'individus que sofreixen diferents tipus de canvis.
Per aquest motiu em sento més identificat amb Aristòtil, perquè m'identifico molt més amb allò realista, a diferencia de Plató.

Activitat 12

Comentari text Fedó (pàgines 16 - 18)

1- En aquest fragment del Fedó es tracta el tema dels contraris, explica que tot necessita el seu contrari per poder existir, així com per exemple, el fort necessita el dèbil, el savi l'ignorant, el ràpid al lent, etc...
Ens parla que per passar d'una cosa a l'altre necessites el seu contrari, per poder ser gran, abans has hagut de ser lent.
Amb tot això vol arribar a dir que del viu en deriva la mort, i que de la mort en deriva el viu.

2- La lluita de contraris

3- Aquest text pertany al Fedó, i és un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
En el fragment ens explica la importància dels contraris, ja que perquè una cosa existeixi, necessita el seu contrari.
Durant tot el fragment Sòcrates explica a Cebes la necessitat dels contraris, i ho fa amb molts exemples.
Diu que per passar a ser gran, necessites haver sigut petit, del més lent sorgeix el més ràpid, del més dèbil, el més fort, i així successivament.
Sòcrates, a partir de continus casos, intenta explicar a Cebes que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, i amb aquests arguments vol demostrar l'existència de l'Hades, que és el lloc on estan les ànimes, per poder retornar a la vida un cop mortes, ja que això és una continua successió de contraris, vida mort mort vida...

4- Aquest argument de contraris explicat per Sòcrates a Cebes, és pot comparar perfectament amb la teoria de la successió de contraris que utilitza Plató per aconseguir explicar la immortalitat de l'ànima, ja que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, per aquest motiu l'ànima sempre roman.
També és comparable amb el filòsof Heràclit, ja que aquest també defensa una lluita de contraris, Heràclit explica que la realitat evoluciona a través dels contraris, els contraris no s'eliminen, sinó que és necessiten, de la seva oposició es genera la realitat.

Activitat 11

Comentari de text del Fedó (pàgina 11-12)

1- En aquest fragment del Fedó s'ens parla sobre el cos i l'ànima, afirmant que el cos és una càrrega de la qual em d'aconseguir desvincular-nos per poder arribar a assolir la veritat, i l'única manera d'aconseguir això és amb la mort.
Per aquest motiu explica que mentre estem vius, és impossible arribar a la veritat, ja que cos i ànima estan units, només s'aconseguirà en el moment en que es produeixi la nostre mort i ens reunim amb la resta d'éssers purs ja desvinculats del seu cos.

2- La separació cos i ànima.

3- Aquest és un fragment del Fedó, escrit per Plató.
En ell ens parla sobre la teoria de les ànimes de Plató, en la que diu que cos i ànima estan units per error, i que la vida és un procés per aconseguir separar-los i així poder arribar a la veritat.
Ens explica que els cos és una espècie de presó per a l'ànima, ja que amb aquest, no es pot ni tan sols posar-nos a pensar, ja que ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment, ens omple d'amors i de desigs, de temors i de fantasmes...
Amb això vol arribar a dir, que mentre estem en vida, no som éssers purs, ja que per ser éssers purs hem d'aconseguir cercar la veritat, desfent-nos del cos i aconseguint ajuntar-nos amb els éssers purs que ja s'han desfet del cos.
Per tant. l'única sortida que ens queda per arribar a obtenir la veritat, és la mort.

4- En aquest fragment del Fedó és defensa la teoria de Plató que consisteix en la separació del cos i l'ànima per arribar a aconseguir la veritat.
Defensa la teoria de la purificació de Plató, ja que entén la vida com un procés de purificació, preparant-se per quan arribi el moment de la mort.
Per tant, el filòsof no té por de la mort, ja que aquesta és el pas per arribar a la contemplació de les idees, al món real, és a dir, al món intel·ligible.
Per elaborar aquesta teoria Plató va rebre influències dels pitagòrics, ja que també defensaven la immortalitat de l'ànima, i creien en la seva transmigració.
També és comparable a l'ésser de Parmènides, ja que és un ésser màximament perfecte en el qual es troba la realitat, i segons Plató la realitat es troba en el món intel·ligible, no en cap ésser perfecte.

Activitat 10

Activitat 9

Comentari "El coneixement és una reminiscència"

- Aquest text de Plató parla sobre l'ànima, ens explica que és immortal i que ha nascut molts cops, llavors pot recordar allò que ja porta aprés d'altres vides, i no és estrany que un home recordi alguna cosa que no ha aprés, ja que ja la portava apresa.

- El record de l'ànima.

- Plató ens intenta explicar com és l'ànima, ens diu que és immortal.
En el text ens parla sobre la teoria de l'anamnesi, que significa no oblidar, Plató considera que conèixer és el mateix que recordar, ja que l'ànima abans d'entrar al món a contemplat les idees, i quan s'introdueix al nou cos, oblida tot allò que a conegut en l'existència anterior.
L'ànima conserva els coneixements en les idees innates, que han de ser actualitzades per mitjà dels records, amb el contacte de les coses sensibles, i per mitjà de la dialèctica.
En definitiva, l'ànima es conserva sempre, el que desapareix és el cos, però, al canviar de cos, l'ànima pot recordar les idees que va adquirir en l'existència anterior.

- És un text de Plató, filòsof que va néixer al 427 aC a Atenes, i va morir al 347 aC, el text apareix al Menó.
Ens parla sobre la teoria de l'anamnesi (no oblidar), que tracta temes semblants a la teoria de l'ànima i el món dels pitagòrics, que afirma que l'ànima és immortal i transmigra d'un cos a un altre, deien que l'ànima és aquella pols que hi ha a l'aire i que entra al nadó mitjançant la seva respiració.
L'ànima també és semblant a l'ésser que defensava Parmènides d'Elea, ja que aquest és perfecte, immortal i mai pot arribar a desaparèixer.

Video explicatiu del Mite de la Caverna

Activitat 8

El mite de la caverna al món actual

El mite de la caverna escrit per Plató segueix estant vigent al món després de tants anys.
El mite parla sobre la diferència entre el món sensible i el món intel·ligible, i aquesta diferència seguix estant present a l'actualitat.
El nostre món està ple d'aparences, que moltes vegades no són reals.
Un exemple d'això està molt present al món de la publicitat, que a la televisió, per exemple, ens mostren uns anuncis amb productes genials, que, un cop que els compres, no et donen gairebé cap dels resultats que anunciaven a la televisió.
Un altre exemple estaria al món de la fotografia, ja que a les revistes ens presenten unes fotografies que no corresponen a la realitat, ja que les imatges de les persones que surten estan molt retocades amb programes informàtics, com pot ser el photoshop, i no es corresponen amb la imatge de la persona real.
Com aquests dos exemples, a l'actualitat hi han molts més casos, d'aquesta manera demostrem que el mite de la caverna de Plató segueix estan vigent a l'actualitat.

Activitat 7

Fragment del Mite de la Caverna, República, llibre VII 514

En aquest fragment del mite de la caverna Plató li està explicant una història a Sòcrates.

En aquesta història Plató explica que hi ha uns homes que estan presoners i que porten tota la vida lligats i no es poden moure, ni el cos ni el cap. Darrere seu hi ha un foc i l’únic que poden veure són les ombres reflectides a la paret per el foc. Aleshores uns homes porten unes figures de pedra amb aparences humanes i animals, i el presoners al veure les imatges reflectides a la paret es pensen que són reals.

Llavors un dels presoners es alliberat de les cadenes i se li presenta la realitat tal com és, primer pot veure els objectes reflectits a les aigües, més tard els objectes mateixos, a continuació aconseguiria contemplar les coses del cel i el cel mateix, així com la lluna i les estrelles, i, finalment, podria contemplar el propi sol.

El fragment parla sobre la teoria de les idees de Plató, els presoners perceben el món sensible, que està ple de coses contingents i canviants, és a dir, que no és autèntic, llavors, quan el presoner es alliberat, passa del món sensible al món intel·ligible, que és el món real, el món de les idees.

Els presoners estan en una realitat visible, aquesta realitat que perceben és el món de les coses belles, que està ple d’aparences, com les ombres, que en realitat són cossos fets de pedra, però per a ells, són éssers tan reals com ells mateixos, ja que els presoners no poden distingir entre l’ombra d’una persona real i la d’un cos igual fet de pedra, perquè tenen exactament la mateixa silueta i el que perceben ells, ho entenen com real.

Quan el presoner alliberat arriba a aconseguir veure el sol, vol dir que a aconseguit entrar al món intel·ligible i que a conquistat la idea de Bé.