Fragment del Mite de la Caverna, República, llibre VII 514
En aquest fragment del mite de la caverna Plató li està explicant una història a Sòcrates.
En aquesta història Plató explica que hi ha uns homes que estan presoners i que porten tota la vida lligats i no es poden moure, ni el cos ni el cap. Darrere seu hi ha un foc i l’únic que poden veure són les ombres reflectides a la paret per el foc. Aleshores uns homes porten unes figures de pedra amb aparences humanes i animals, i el presoners al veure les imatges reflectides a la paret es pensen que són reals.
Llavors un dels presoners es alliberat de les cadenes i se li presenta la realitat tal com és, primer pot veure els objectes reflectits a les aigües, més tard els objectes mateixos, a continuació aconseguiria contemplar les coses del cel i el cel mateix, així com la lluna i les estrelles, i, finalment, podria contemplar el propi sol.
El fragment parla sobre la teoria de les idees de Plató, els presoners perceben el món sensible, que està ple de coses contingents i canviants, és a dir, que no és autèntic, llavors, quan el presoner es alliberat, passa del món sensible al món intel·ligible, que és el món real, el món de les idees.
Els presoners estan en una realitat visible, aquesta realitat que perceben és el món de les coses belles, que està ple d’aparences, com les ombres, que en realitat són cossos fets de pedra, però per a ells, són éssers tan reals com ells mateixos, ja que els presoners no poden distingir entre l’ombra d’una persona real i la d’un cos igual fet de pedra, perquè tenen exactament la mateixa silueta i el que perceben ells, ho entenen com real.
Quan el presoner alliberat arriba a aconseguir veure el sol, vol dir que a aconseguit entrar al món intel·ligible i que a conquistat la idea de Bé.
0 comentarios:
Publicar un comentario