miércoles, 5 de mayo de 2010
viernes, 23 de abril de 2010
martes, 20 de abril de 2010
Activitat 28
Comentari text 1 Kant
1- Aquest text de Kant explica que tots els coneixements dels éssers humans venen donats per l'experiència. El primer que rebem són les representacions dels objectes per mitjà dels sentits, i amb l'ajuda de l'enteniment, trobem les impressions sensibles, aquest coneixement s'anomena experiència.
Però Kant explica que el coneixement, encara que comenci amb l'experiència, no significa que procedeixi d'ella, per tant, existeix un coneixement independent de l'experiència, el coneixement a priori.
2- L'origen del coneixement humà.
3- Aquest text pertany a l'obra de Kant "Crítica a la Raó Pura", en ell ens dóna a conèixer que tot el coneixement dels éssers humans comença amb l'experiència, explica que el primer que rebem són les representacions dels objectes a través dels sentits, i amb l'enteniment comparem, lliguem o separem aquests conceptes i obtenim les impressions sensibles, d'aquesta manera obtenim un coneixement dels objectes que s'anomena experiència.
Kant afirma que encara que tot el coneixement comença amb l'experiència, no es certament necessari que tot s'origini en ella, per tant cal fer una recerca sobre si és possible tenir coneixements independents de l'experiència, i Kant arriba a la conclusió de que aquests coneixements són els anomenats "a priori".
4- Aquesta teoria del coneixement de Kant és pot comparar amb la teoria de Hume, en la que exposa que tot coneixement s'inicia amb les impressions, de la mateixa manera que feia Kant explicant que el coneixement comença amb l'experiència.
Altres autors com Descartes eren contraris a aquesta teoria de Kant, ja que, Descartes, per exemple, defensava que no existeix coneixement en l'experiència, que aquest coneixement no és real, ja que els nostres sentits tendeixen a enganyar-nos i nos ens poden refiar d'ells.
Però Kant explica que el coneixement, encara que comenci amb l'experiència, no significa que procedeixi d'ella, per tant, existeix un coneixement independent de l'experiència, el coneixement a priori.
2- L'origen del coneixement humà.
3- Aquest text pertany a l'obra de Kant "Crítica a la Raó Pura", en ell ens dóna a conèixer que tot el coneixement dels éssers humans comença amb l'experiència, explica que el primer que rebem són les representacions dels objectes a través dels sentits, i amb l'enteniment comparem, lliguem o separem aquests conceptes i obtenim les impressions sensibles, d'aquesta manera obtenim un coneixement dels objectes que s'anomena experiència.
Kant afirma que encara que tot el coneixement comença amb l'experiència, no es certament necessari que tot s'origini en ella, per tant cal fer una recerca sobre si és possible tenir coneixements independents de l'experiència, i Kant arriba a la conclusió de que aquests coneixements són els anomenats "a priori".
4- Aquesta teoria del coneixement de Kant és pot comparar amb la teoria de Hume, en la que exposa que tot coneixement s'inicia amb les impressions, de la mateixa manera que feia Kant explicant que el coneixement comença amb l'experiència.
Altres autors com Descartes eren contraris a aquesta teoria de Kant, ja que, Descartes, per exemple, defensava que no existeix coneixement en l'experiència, que aquest coneixement no és real, ja que els nostres sentits tendeixen a enganyar-nos i nos ens poden refiar d'ells.
viernes, 16 de abril de 2010
martes, 13 de abril de 2010
Activitat 27
Comentari de text: Apèndix I de la "investigació sobre els principis de la moral", apartat 112
1- L'apartat 112 de l'apèndix I de la investigació sobre els principis de la moral escrita per Hume, explica que els fins últims dels éssers humans no es poden explicar mitjançant la raó, ja que es mouen guiats per els seus sentiments.
Hume ho explica amb un exemple d'un home que fa exercici i li fa unes quantes preguntes referents a aquest tema, i demostra que no poden ser contestades a partir de la raó.
2- Els sentiments com a guia de les persones.
3- En aquest fragment Hume demostra que els fins últims als qual s'orienten les accions humanes no poden ser explicats a través de la raó, sinó que han de ser explicats a partir del sentiments, sense dependència de les facultats intel·lectuals.
En el fragment Hume ho explica a través d'un exemple amb un home que fa exercici, al qual li pregunta que perquè ha decidit fer exercici, i l'home respon que per estar sa, i Hume li pregunta que perquè vol tenir salut, i l'home li diu que la malaltia és penosa, si Hume li preguntés ara que perquè vol evitar el dolor, l'home no podria respondre, ja que el que li mou a voler evitar el dolor, són els seus sentiments.
Segons la moral de Hume, tots els fins últims tenen el seu origen als sentiments, ja que la raó no en podria donar resposta.
4- Segons la teoria de Hume els fins últims de les accions dels éssers humans es troben als sentiments, aquesta teoria té relació amb la teoria d'Epicur, que afirmava que l'home es mou per sentiments buscant els plaers millors per a ell, encara que no sempre escollia els millors, de vegades és millor escollir un dolor per obtenir, posteriorment, un plaer més gran.
La teoria de Hume és contraria a altres filòsofs de la història del pensament, com és el cas de Descartes, el qual defensava que les accions de l'ésser humà s'explicaven a través de la raó, defensava que la raó és l'origen de tot el comportament humà, és totalment contrària a la teoria de Hume.
Hume ho explica amb un exemple d'un home que fa exercici i li fa unes quantes preguntes referents a aquest tema, i demostra que no poden ser contestades a partir de la raó.
2- Els sentiments com a guia de les persones.
3- En aquest fragment Hume demostra que els fins últims als qual s'orienten les accions humanes no poden ser explicats a través de la raó, sinó que han de ser explicats a partir del sentiments, sense dependència de les facultats intel·lectuals.
En el fragment Hume ho explica a través d'un exemple amb un home que fa exercici, al qual li pregunta que perquè ha decidit fer exercici, i l'home respon que per estar sa, i Hume li pregunta que perquè vol tenir salut, i l'home li diu que la malaltia és penosa, si Hume li preguntés ara que perquè vol evitar el dolor, l'home no podria respondre, ja que el que li mou a voler evitar el dolor, són els seus sentiments.
Segons la moral de Hume, tots els fins últims tenen el seu origen als sentiments, ja que la raó no en podria donar resposta.
4- Segons la teoria de Hume els fins últims de les accions dels éssers humans es troben als sentiments, aquesta teoria té relació amb la teoria d'Epicur, que afirmava que l'home es mou per sentiments buscant els plaers millors per a ell, encara que no sempre escollia els millors, de vegades és millor escollir un dolor per obtenir, posteriorment, un plaer més gran.
La teoria de Hume és contraria a altres filòsofs de la història del pensament, com és el cas de Descartes, el qual defensava que les accions de l'ésser humà s'explicaven a través de la raó, defensava que la raó és l'origen de tot el comportament humà, és totalment contrària a la teoria de Hume.
miércoles, 7 de abril de 2010
Projecte 4
Pensament Bertrand Russell
Bertrand Russell (1872 - 1970) es va iniciar fent estudis sobre les matemàtiques, però el fet d'haver d'aprendre-les com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va buscar l'estimulació intel·lectual a la filosofia.
Primerament Russell va adherir a l'idealisme de Bradley, més tard va passar a un realisme de tipus platònic, i, finalment, Russell va arribar a un realisme del sentit comú, sense abandonar totalment el realisme platònic.
Russell nega la substancialitat de les coses dient que són producte de construccions de dades sensibles momentànies.
Primerament Russell va adherir a l'idealisme de Bradley, més tard va passar a un realisme de tipus platònic, i, finalment, Russell va arribar a un realisme del sentit comú, sense abandonar totalment el realisme platònic.
Russell nega la substancialitat de les coses dient que són producte de construccions de dades sensibles momentànies.
Les coses són construccions de fets sensibles inestables, momentanis i successius, aquesta teoria té una certa semblança amb les construccions cinematogràfiques.
Russell, segons la seva teoria del atomisme lògic, defensa que el món és una estructura formada per entitats independents, que poden ser conegudes sense tenir en compte la resta del univers, en si mateixes, segons Russell el món posseeix l'estructura de la lògica matemàtica.
El filòsof afirma que la substància del món no és ni espiritual ni material, sinó un terme intermedi entre ambdues que posseeix una mica de cada.
El que sosté el món són els esdeveniments i no les dades que ens ofereixen els sentits, i aquests, segons des de la perspectiva que siguin considerats, ens podem trobar amb la matèria.
En els últims anys, Russell també escriurà una gran quantitat de petites obres en les quals parla de la seva pietat davant del sofriment humà i del seu esperit de lluita per aconseguir la llibertat i la justícia.
Russell, segons la seva teoria del atomisme lògic, defensa que el món és una estructura formada per entitats independents, que poden ser conegudes sense tenir en compte la resta del univers, en si mateixes, segons Russell el món posseeix l'estructura de la lògica matemàtica.
El filòsof afirma que la substància del món no és ni espiritual ni material, sinó un terme intermedi entre ambdues que posseeix una mica de cada.
El que sosté el món són els esdeveniments i no les dades que ens ofereixen els sentits, i aquests, segons des de la perspectiva que siguin considerats, ens podem trobar amb la matèria.
En els últims anys, Russell també escriurà una gran quantitat de petites obres en les quals parla de la seva pietat davant del sofriment humà i del seu esperit de lluita per aconseguir la llibertat i la justícia.
martes, 6 de abril de 2010
Activitat 26
Comentari text: Anàlisi de la causalitat 2 (Abstract)
1- En aquest apartat Hume explica que les persones tendim a relacionar el passat amb el futur, i no ha da ser així, ja que això és una qüestió de fet, la relació que establim entre el passat i el futur ens ve determinada pel costum, l'ésser humà és un ésser determinat pels costums.
2- L'ésser humà és un animal de costums.
3- En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una relació entre el passat i el futur, ja que sempre han tingut una conformitat, però que no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre.
Hume parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia a la vida, ja que la raó es basa en l'experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això pot no ser així, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre ha sigut d'aquesta manera, per tant, l'ésser humà és un animal de costums.
L'experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment s'apropa a la bola quieta, aquesta començarà a moure's, però ningú pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels costums.
4- Aquesta teoria de Hume la podem comparar amb un altra gran filòsof com va ser René Descartes, que, segons la seva teoria del mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment a tot, i des d'aquell moment tot ja ve lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va posar tot en moviment.
També és comparable amb Leibniz, que explica que Déu va escollir aquest món perquè era el millor i que des del moment en que Déu el va escollir tot ja ve predeterminat, en el moment en que Déu escolleix aquest món ja implica que Aristòtil escriurà la república, d'aquesta manera existeix una connexió entre passat i futur ja que tot està preestablert i seguirà sent així.
2- L'ésser humà és un animal de costums.
3- En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una relació entre el passat i el futur, ja que sempre han tingut una conformitat, però que no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre.
Hume parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia a la vida, ja que la raó es basa en l'experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això pot no ser així, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre ha sigut d'aquesta manera, per tant, l'ésser humà és un animal de costums.
L'experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment s'apropa a la bola quieta, aquesta començarà a moure's, però ningú pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels costums.
4- Aquesta teoria de Hume la podem comparar amb un altra gran filòsof com va ser René Descartes, que, segons la seva teoria del mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment a tot, i des d'aquell moment tot ja ve lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va posar tot en moviment.
També és comparable amb Leibniz, que explica que Déu va escollir aquest món perquè era el millor i que des del moment en que Déu el va escollir tot ja ve predeterminat, en el moment en que Déu escolleix aquest món ja implica que Aristòtil escriurà la república, d'aquesta manera existeix una connexió entre passat i futur ja que tot està preestablert i seguirà sent així.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
