Comentari text Fedó (pàgines 16 - 18)
1- En aquest fragment del Fedó es tracta el tema dels contraris, explica que tot necessita el seu contrari per poder existir, així com per exemple, el fort necessita el dèbil, el savi l'ignorant, el ràpid al lent, etc...
Ens parla que per passar d'una cosa a l'altre necessites el seu contrari, per poder ser gran, abans has hagut de ser lent.
Amb tot això vol arribar a dir que del viu en deriva la mort, i que de la mort en deriva el viu.
2- La lluita de contraris
3- Aquest text pertany al Fedó, i és un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
En el fragment ens explica la importància dels contraris, ja que perquè una cosa existeixi, necessita el seu contrari.
Durant tot el fragment Sòcrates explica a Cebes la necessitat dels contraris, i ho fa amb molts exemples.
Diu que per passar a ser gran, necessites haver sigut petit, del més lent sorgeix el més ràpid, del més dèbil, el més fort, i així successivament.
Sòcrates, a partir de continus casos, intenta explicar a Cebes que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, i amb aquests arguments vol demostrar l'existència de l'Hades, que és el lloc on estan les ànimes, per poder retornar a la vida un cop mortes, ja que això és una continua successió de contraris, vida mort mort vida...
4- Aquest argument de contraris explicat per Sòcrates a Cebes, és pot comparar perfectament amb la teoria de la successió de contraris que utilitza Plató per aconseguir explicar la immortalitat de l'ànima, ja que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, per aquest motiu l'ànima sempre roman.
També és comparable amb el filòsof Heràclit, ja que aquest també defensa una lluita de contraris, Heràclit explica que la realitat evoluciona a través dels contraris, els contraris no s'eliminen, sinó que és necessiten, de la seva oposició es genera la realitat.
Ens parla que per passar d'una cosa a l'altre necessites el seu contrari, per poder ser gran, abans has hagut de ser lent.
Amb tot això vol arribar a dir que del viu en deriva la mort, i que de la mort en deriva el viu.
2- La lluita de contraris
3- Aquest text pertany al Fedó, i és un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
En el fragment ens explica la importància dels contraris, ja que perquè una cosa existeixi, necessita el seu contrari.
Durant tot el fragment Sòcrates explica a Cebes la necessitat dels contraris, i ho fa amb molts exemples.
Diu que per passar a ser gran, necessites haver sigut petit, del més lent sorgeix el més ràpid, del més dèbil, el més fort, i així successivament.
Sòcrates, a partir de continus casos, intenta explicar a Cebes que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, i amb aquests arguments vol demostrar l'existència de l'Hades, que és el lloc on estan les ànimes, per poder retornar a la vida un cop mortes, ja que això és una continua successió de contraris, vida mort mort vida...
4- Aquest argument de contraris explicat per Sòcrates a Cebes, és pot comparar perfectament amb la teoria de la successió de contraris que utilitza Plató per aconseguir explicar la immortalitat de l'ànima, ja que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, per aquest motiu l'ànima sempre roman.
També és comparable amb el filòsof Heràclit, ja que aquest també defensa una lluita de contraris, Heràclit explica que la realitat evoluciona a través dels contraris, els contraris no s'eliminen, sinó que és necessiten, de la seva oposició es genera la realitat.
0 comentarios:
Publicar un comentario