Activitat 12

Comentari text Fedó (pàgines 16 - 18)

1- En aquest fragment del Fedó es tracta el tema dels contraris, explica que tot necessita el seu contrari per poder existir, així com per exemple, el fort necessita el dèbil, el savi l'ignorant, el ràpid al lent, etc...
Ens parla que per passar d'una cosa a l'altre necessites el seu contrari, per poder ser gran, abans has hagut de ser lent.
Amb tot això vol arribar a dir que del viu en deriva la mort, i que de la mort en deriva el viu.

2- La lluita de contraris

3- Aquest text pertany al Fedó, i és un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
En el fragment ens explica la importància dels contraris, ja que perquè una cosa existeixi, necessita el seu contrari.
Durant tot el fragment Sòcrates explica a Cebes la necessitat dels contraris, i ho fa amb molts exemples.
Diu que per passar a ser gran, necessites haver sigut petit, del més lent sorgeix el més ràpid, del més dèbil, el més fort, i així successivament.
Sòcrates, a partir de continus casos, intenta explicar a Cebes que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, i amb aquests arguments vol demostrar l'existència de l'Hades, que és el lloc on estan les ànimes, per poder retornar a la vida un cop mortes, ja que això és una continua successió de contraris, vida mort mort vida...

4- Aquest argument de contraris explicat per Sòcrates a Cebes, és pot comparar perfectament amb la teoria de la successió de contraris que utilitza Plató per aconseguir explicar la immortalitat de l'ànima, ja que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, per aquest motiu l'ànima sempre roman.
També és comparable amb el filòsof Heràclit, ja que aquest també defensa una lluita de contraris, Heràclit explica que la realitat evoluciona a través dels contraris, els contraris no s'eliminen, sinó que és necessiten, de la seva oposició es genera la realitat.

Activitat 11

Comentari de text del Fedó (pàgina 11-12)

1- En aquest fragment del Fedó s'ens parla sobre el cos i l'ànima, afirmant que el cos és una càrrega de la qual em d'aconseguir desvincular-nos per poder arribar a assolir la veritat, i l'única manera d'aconseguir això és amb la mort.
Per aquest motiu explica que mentre estem vius, és impossible arribar a la veritat, ja que cos i ànima estan units, només s'aconseguirà en el moment en que es produeixi la nostre mort i ens reunim amb la resta d'éssers purs ja desvinculats del seu cos.

2- La separació cos i ànima.

3- Aquest és un fragment del Fedó, escrit per Plató.
En ell ens parla sobre la teoria de les ànimes de Plató, en la que diu que cos i ànima estan units per error, i que la vida és un procés per aconseguir separar-los i així poder arribar a la veritat.
Ens explica que els cos és una espècie de presó per a l'ànima, ja que amb aquest, no es pot ni tan sols posar-nos a pensar, ja que ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment, ens omple d'amors i de desigs, de temors i de fantasmes...
Amb això vol arribar a dir, que mentre estem en vida, no som éssers purs, ja que per ser éssers purs hem d'aconseguir cercar la veritat, desfent-nos del cos i aconseguint ajuntar-nos amb els éssers purs que ja s'han desfet del cos.
Per tant. l'única sortida que ens queda per arribar a obtenir la veritat, és la mort.

4- En aquest fragment del Fedó és defensa la teoria de Plató que consisteix en la separació del cos i l'ànima per arribar a aconseguir la veritat.
Defensa la teoria de la purificació de Plató, ja que entén la vida com un procés de purificació, preparant-se per quan arribi el moment de la mort.
Per tant, el filòsof no té por de la mort, ja que aquesta és el pas per arribar a la contemplació de les idees, al món real, és a dir, al món intel·ligible.
Per elaborar aquesta teoria Plató va rebre influències dels pitagòrics, ja que també defensaven la immortalitat de l'ànima, i creien en la seva transmigració.
També és comparable a l'ésser de Parmènides, ja que és un ésser màximament perfecte en el qual es troba la realitat, i segons Plató la realitat es troba en el món intel·ligible, no en cap ésser perfecte.

Activitat 10

Activitat 9

Comentari "El coneixement és una reminiscència"

- Aquest text de Plató parla sobre l'ànima, ens explica que és immortal i que ha nascut molts cops, llavors pot recordar allò que ja porta aprés d'altres vides, i no és estrany que un home recordi alguna cosa que no ha aprés, ja que ja la portava apresa.

- El record de l'ànima.

- Plató ens intenta explicar com és l'ànima, ens diu que és immortal.
En el text ens parla sobre la teoria de l'anamnesi, que significa no oblidar, Plató considera que conèixer és el mateix que recordar, ja que l'ànima abans d'entrar al món a contemplat les idees, i quan s'introdueix al nou cos, oblida tot allò que a conegut en l'existència anterior.
L'ànima conserva els coneixements en les idees innates, que han de ser actualitzades per mitjà dels records, amb el contacte de les coses sensibles, i per mitjà de la dialèctica.
En definitiva, l'ànima es conserva sempre, el que desapareix és el cos, però, al canviar de cos, l'ànima pot recordar les idees que va adquirir en l'existència anterior.

- És un text de Plató, filòsof que va néixer al 427 aC a Atenes, i va morir al 347 aC, el text apareix al Menó.
Ens parla sobre la teoria de l'anamnesi (no oblidar), que tracta temes semblants a la teoria de l'ànima i el món dels pitagòrics, que afirma que l'ànima és immortal i transmigra d'un cos a un altre, deien que l'ànima és aquella pols que hi ha a l'aire i que entra al nadó mitjançant la seva respiració.
L'ànima també és semblant a l'ésser que defensava Parmènides d'Elea, ja que aquest és perfecte, immortal i mai pot arribar a desaparèixer.

Video explicatiu del Mite de la Caverna