El mite de la caverna escrit per Plató segueix estant vigent al món després de tants anys. El mite parla sobre la diferència entre el món sensible i el món intel·ligible, i aquesta diferència seguix estant present a l'actualitat. El nostre món està ple d'aparences, que moltes vegades no són reals. Un exemple d'això està molt present al món de la publicitat, que a la televisió, per exemple, ens mostren uns anuncis amb productes genials, que, un cop que els compres, no et donen gairebé cap dels resultats que anunciaven a la televisió. Un altre exemple estaria al món de la fotografia, ja que a les revistes ens presenten unes fotografies que no corresponen a la realitat, ja que les imatges de les persones que surten estan molt retocades amb programes informàtics, com pot ser el photoshop, i no es corresponen amb la imatge de la persona real. Com aquests dos exemples, a l'actualitat hi han molts més casos, d'aquesta manera demostrem que el mite de la caverna de Plató segueix estan vigent a l'actualitat.
Fragment del Mite de la Caverna, República, llibre VII 514
En aquest fragment del mite de la caverna Plató li està explicant una història a Sòcrates.
En aquesta història Plató explica que hi ha uns homes que estan presoners i que porten tota la vida lligats i no es poden moure, ni el cos ni el cap. Darrere seu hi ha un foc i l’únic que poden veure són les ombres reflectides a la paret per el foc. Aleshores uns homes porten unes figures de pedra amb aparences humanes i animals, i el presoners al veure les imatges reflectides a la paret es pensen que són reals.
Llavors un dels presoners es alliberat de les cadenes i se li presenta la realitat tal com és, primer pot veure els objectes reflectits a les aigües, més tard els objectes mateixos, a continuació aconseguiria contemplar les coses del cel i el cel mateix, així com la lluna i les estrelles, i, finalment, podria contemplar el propi sol.
El fragment parla sobre la teoria de les idees de Plató, els presoners perceben el món sensible, que està ple de coses contingents i canviants, és a dir, que no és autèntic, llavors, quan el presoner es alliberat, passa del mónsensible al món intel·ligible, que és el món real, el món de les idees.
Els presoners estan en una realitat visible, aquesta realitat que perceben és el món de les coses belles, que està ple d’aparences, com les ombres, que en realitat són cossos fets de pedra, però per a ells, són éssers tan reals com ells mateixos, ja que els presoners no poden distingir entre l’ombra d’una persona real i la d’un cos igual fet de pedra, perquè tenen exactament la mateixa silueta i el que perceben ells, ho entenen com real.
Quan el presoner alliberat arriba a aconseguir veure el sol, vol dir que a aconseguit entrar al món intel·ligible i que a conquistat la idea de Bé.
- En aquest text Plató ens mostra les idees que tenia la gent sobre la ciència, ens diu que la ciència no té força, que les coses que ens guien són altres, com poden ser la passió, el plaer, l'enuig, l'amor, la temença..., però mai la ciència. És a dir, la ciència no ajuda a l'home, les coses que veritablement l'ajuden són unes altres.
- La veritable guia de l'home.
- En aquest text, Sòcrates ens intenta explicar la opinió que té la gent respecte a la ciència, i, en general, la gent opina que la ciència no té cap força i que no pot dirigir, diuen que això ho fan altres coses com la passió, l'amor, el plaer, l'enuig, la temença, etc... Sòcrates ens pregunta si els homes actuen segons els seus valor o segueixen a la ciència, diu que si els homes que coneixen el bé actuaran correctament i aquells que només coneixen el mal obraran malament? Sòcrates a la seva teoria afirma que els homes actuen segons la ciència.
- El text ens parla de la teoria de l'intel·lectualisme moral de Sòcrates. Ell intenta definir els conceptes morals perquè pensa que si no ho fem no seria possible el diàleg, s'han de definir de forma exacta i universal. Sòcrates ens parla de la ciència com a guia dels homes, i tots han d'entendre el mateix per ciència, sinó no s'entendrien entre ells. La teoria de l'intel·lectualisme moral es pot comparar amb el pensament del sofistes, que defensen la relativitat, diuen que cada persona pot entendre un valor a la seva manera, per una persona l'amor pot significar una cosa i per una altre pot significar una altra cosa diferent, aquest pensament es totalment contrari al de Sòcrates, ja que ell diu que tots els valors han d'estar definits de la mateixa manera, sinó no seria possible la comunicació.
La naturalesa és una manera d'interpretar el món en el que vivim, ja que es desenvolupa per si mateixa, com el canvi de les estacions, el bateg dels nostres cors..., són fets del dia a dia en que l'home no intervé per res.
B. Llei
Les lleis són l'oposició a la naturalesa, ja que són imposades per els propis homes amb l'intenció d'organitzar la vida de totes les persones, serveixen perquè tot estigui en equilibri i en harmonia.
C. Tècnica
La tècnica serveix per modificar o produir tot allò que és real. La tècnica l'utilitzen els homes per satisfer les seves necessitats creant objectes nous i innovadors. Segons les necessitats de l'home en un moment determinat, s'utilitzava la tècnica d'una manera o d'una altra.
D. Ciutat
Els grecs entenien la ciutat com un lloc on totes les persones que hi vivien havien d'estar en harmonia, on havien de poder conviure amb la resta sense cap problema. Es produïa un sentiment d'unió amb la teva pròpia ciutat, no podien viure separats d'ella.
E. Llenguatge, raó i pensament
En aquest període la comunicació va rebre un paper molt impostant a la vida de les persones. El lógos és una realitat que hi és, però que no la podem veure, només sentir-la, el lógos és la nostra consciència personal. L'objectiu era aconseguir dominar i poder comunicar el llenguatge. Els sofistes deien que la vida es desenvolupa en com som de certs i com de falsos. L'ésser humà ha de ser fidel a allò que diu.
F. L'educació
L'educació és un mètode que serveix perquè les persones tinguin presents els valors establerts. L'objectiu de l'educació és poder arribar a aconseguir dominar la paraula, és a dir, el llenguatge.
G. Veritat
En la societat predemocràtica la veritat estava unida al poder, però amb els sofistes la veritat va passar a formar part de les escultures del llenguatge. La veritat ha d'anar lligada a una demostració, ja que aquesta ha de ser provada i argumentada. La vida consisteix en un joc de possibilitats entre les quals els éssers humans han de ser capaços d'escollir.
Va néixer el de 1872 a la ciutat de Trellech, població situada a Gal·les, en una família de tradició aristòcrata i sent nét de John Russell, Primer Ministre Britànic en dues ocasions, i fillol de John Stuart Mill, tot i que no el va arribar a conèixer mai. L'any 1978 Russell es va quedar orfe, després de la mort de la seva germana i mare a causa de la diftèria, i la del seu pare, Amberley, que no va poder recuperar-se de la pèrdua de la seva esposa i filla. Bertrand Russell i el seu germà Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residència oficialment de la corona, on vivia el seu avi John Russell, que va ser el responsable de la seva educació.
La infantessa de Russell va transcórrer a Pembroke Lodge de manera solitària, va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la història. Als onze anys va començar l'estudi de la geometria euclidiana.
Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb els qui poder compartir interessos. Durant aquest període va llegir amb voracitat, en italià a Dante Alighieri i Nicolau Maquiavel, aíxí com les obres del seu padrí John Stuart Mill. També va llegir el famós historiador Edward Gibbon i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift. També va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d'altres, però sobretot Percy Bysshe Shelley. En aquesta època Russell va escriure als seus quaderns, que més tard serien coneguts com Exercicis de grec, una sèrie d'anotacions, escrites en anglès però fent servir l'alfabet grec, on Russell debatia varies problemàtiques filosòfiques que l'havien estat atormentant.
Va iniciar els seus estudis de matemàtiques el 1890 matriculant-se al Trinity College, pertanyent a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1893, sota la supervisió d'Alfred North Whitehead. Aquest va quedar tan impressionat pel jove Russell que el va recomenar a la societat de la discussió intel·lectual de Cambridge, The Apostles ("Els Apòstols"), un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabús, en un ambient intel·lectualment estimulant i honest. Així va ser com Russell, després de molts anys de solitud, va poder expresar les seves opinions d'idees a una sèrie de joves intel·ligents. Russell va finalitzar els seus estudis de matemàtiques a Cambridge, encara que una mica decebut amb la manera d'ensenyar ciència de l'época, degut a que les matemàtiques s'ensenyaven mitjançant la resolució mecànica, sense aprofundir a la part formal de la disciplina.
El fet d'haver d'aprendre la ciència matemàtica com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va provocar que mirés de trobar l'estimulació intel·lectual en la filosofia, moment que va aprofitar per llegir, entre d'altres, Plató, Baruch Spinoza, David Hume i F.H. Bradley. En els seus últims anys d'estada a Cambridge es feu amic de George Edward Moore, un jove estudiant de Llengues Clàssiques, que Russell havia persuadit per estudiar filosofia.
Membre de la Royal Society des de 1908, el 1949 fou guardonat amb l'Orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 2 de febrer de 1970 a la seva residència de Penrhyndeudraeth, a Gal·les, a causa del virus de la grip.
Obra:
La influència de Russell sobre cada filòsof és particular, i potser això es nota més en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui fou el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques. Russell, però, també va arribar a dissentir amb l'aproximació lingüística i analítica que realitzava Wittgenstein, autor que va arribar a veure Russell com un autor "superficial", particularment en els seus escrits més populars. Alguns veuen la influència de Russell com a negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica i la seva insistència que l'ètica està fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials (anomenat "periodisme" per alguns, com Ray Monk), que del seu treball tècnic i filosòfic.
Russell va deixar un gran assortiment d'escrits. Des de l'adolescència, va escriure prop de 3.000 paraules per dia, amb poques correccions; el seu primer esborrany gairebé sempre era molt proper a l'últim, fins i tot en els temes tècnics més complexos. El seu treball previ no publicat és una immensa col·lecció de tresors, del com els especialistes continuen adquirint noves visions del pensament de Russell.
L'any 1950 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva obra variada i significativa el seu en la qual ha mostrat el seu ideal i llibertat humanitària de pensament.
-1896: German Social Democracy
-1897: An Essay on the Foundations of Geometry
-1900: A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz
-1903: The Principles of Mathematics
-1905: On Denoting
-1910: Philosophical Essays
-1910–1913: Principia Mathematica, amb Alfred North Whitehead
-1912: The Problems of Philosophy
-1914: Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy
-1916: Principles of Social Reconstruction
-1916: Justice in War-time
-1917: Political Ideals
-1918: Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism
-1919: Introduction to Mathematical Philosophy
-1920: The Practice and Theory of Bolshevism
-1921: The Analysis of Mind
-1922: The Problem of China
-1923: The Prospects of Industrial Civilization
-1923: The ABC of Atoms
-1925: The ABC of Relativity
-1925: What I Believe
-1926: On Education, Especially in Early Childhood
-1927: The Analysis of Matter
-1927: An Outline of Philosophy (Iniciació a la filosofia, traducció catalana a Edicions 62)
-1927: Why I Am Not a Christian
-1927: Selected Papers of Bertrand Russell
-1928: Sceptical Essays
-1929: Marriage and Morals
-1930: The Conquest of Happiness
-1931: The Scientific Outlook
-1932: Education and the Social Order
-1934: Freedom and Organization
-1935: In Praise of Idleness
-1935: Religion and Science
-1936: Which Way to Peace?
-1937: The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley
-1938: Power: A New Social Analysis
-1940: An Inquiry into Meaning and Truth
-1946: A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day (Història social de la filosofia, traducció catalana en tres volums a Edicions 62)
-1948: Human Knowledge: Its Scope and Limits (El coneixement humà: el seu abast i els seus límits, traducció catalana a Edicions 62)
-1949: Authority and the Individual
-1950: Unpopular Essays (Assaigs impopulars, traducció catalana a Edicions 62)
-1951: New Hopes for a Changing World (Noves esperances per a un món que canvia, traducció catalana a Edicions 62)
-1952: The Impact of Science on Society (L'impacte de la ciència a la societat, traducció catalana a Edicions 62)
-1953: Satan in the Suburbs and Other Stories
-1954: Human Society in Ethics and Politics
-1954: Nightmares of Eminent Persons and Other Stories
-1956: Portraits from Memory and Other Essays
-1956: Logic and Knowledge: Essays 1901-1950 (Lògica i coneixement, traducció catalana a Edicions 62, col·lecció Textos filosòfics)
-1957: Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects
-1958: Understanding History and Other Essays
-1959: Common Sense and Nuclear Warfare
-1959: My Philosophical Development
-1959: Wisdom of the West
-1960: Bertrand Russell Speaks His Mind
-1961: The Basic Writings of Bertrand Russell
-1961: Fact and Fiction1961: Has Man a Future?
-1963: Essays in Skepticism (Assaigs Escèptics, traducció catalana a Edicions 62)
-1963: Unarmed Victory
-1965: On the Philosophy of Science
-1967: Russell's Peace Appeals
-1967: War Crimes in Vietnam
-1967-1969: The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols.
-1969: Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968
