Activitat 18

Quin argument és més vàlid, el de Sant Anselm o el de Sant Tomàs?

Sant Anselm de Canterbury defensa una teoria en la que afirma que tant les persones que creuen en Déu, com les que no creuen, tenen una concepció de Déu com l'ésser màximament perfecte, per tant, existir és més perfecte que no existir, aleshores, Déu existeix.
Sant Tomàs defensa, igual que Aristòtil, que hi ha un primer motor que inicia tot, aquest primer motor, segons Sant Tomàs, és Déu, també defensa que hi ha una primera causa eficient, que també és Déu.
Una altra teoria de Sant Tomàs és que ha d'haver un primer ésser que sigui necessari, no contingent, que és Déu, també diu que hi ha un ésser que és causa de la bondat i de totes les perfeccions, que és Déu, i, per últim, defensa que ha d'haver un ésser que dirigeixi tot, i, per suposat, aquest ésser és Déu.
Aquestes són les cinc vies proposades per Sant Tomàs.
Jo estic més d'acord amb la teoria de Sant Tomàs, ja que la de Sant Anselm de Canterbury no la trobo molt realista, ja que, perquè jo tingui una concepció d'alguna cosa igual que altres persones no ha de ser necessàriament real, a més, aquesta teoria va ser molt criticada per filòsofs com Kant i Tomàs d'Aquino.
Estic a favor de la teoria de Sant Tomàs, perquè hem sembla molt més coherent, ja que les cinc vies que proposa, necessiten aquest ésser suprem, que, perfectament, pot ser Déu.

Activitat 17

Comentari de text pàgina 98

1- El text parla sobre la creació del temps, diu que Déu va crear el temps alhora que el món, ja que com Déu és el creador de tot, també va haver de crear el temps.
Explica també que Déu és etern, que ha existit des del moment de la creació del temps tat com el coneixem, fins a l'eternitat.
Diu que els anys de les persones van canviant fins a la mort, però que els anys de Déu no passen, ja que és etern.

2- La creació del temps

3- Aquest text parla sobre la teoria de la creació i el temps de Sant Agustí en la que diu que el temps és criatura, neix com a part de la creació, i, per això, atès que l'eternitat de Déu és aliena al temps, la pregunta "que feia Déu abans de crear el món?" no té cap sentit.
El text explica que, juntament amb el món, va ser creat el temps.
Abans de crear el món no existia el temps, per això preguntar que que feia aleshores?, no té cap sentit, ja que sense temps no existeix aleshores.
També parla sobre l'eternitat de Déu i la vida de les persones, diu que Déu és etern des de l'inici del temps fins a l'eternitat, que per a ell els anys estan tots junts, perquè romanen i no canvien, i, en canvi, les persones segueixen un procés en el temps que va des del seu naixement fins a la seva mort.

4- Aquest text que parla sobre la teoria de la creació i el temps de Sant Agustí, es podria comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, en la qual deia que tot canvia, tot flueix i res no es manté, ja que el text defensa que si que hi ha una cosa que no canvia i si que es manté, Déu, ja que és etern.

Activitat 16

Carta a Meneseu

La carta a Meneseu, és una carta escrita per Epicur, filòsof que va viure del 341 aC al 270 aC.
En aquesta carta Epicur explica que hi ha coses per les quals no s'ha de tenir una edat concreta, com és el cas de filosofar, ja que un jove pot filosofar per sentir-se jove i vell alhora, i un vell per sentir-se jove de felicitat mitjançant records passats.
Però, sobretot es centra en el tema de la mort, explica que la mort no és una cosa a la qual se li hagi de tenir por, com acostuma a fer la gent, ja que quan la mort no hi és, nosaltres hi som, i quan la mort hi és, nosaltres no hi som, aleshores, perquè preocupar-se per una cosa que quan arribi ja haurem desaparegut?
Tot això es pot relacionar amb la teoria d'Epicur en que diu que l'home és l'única realitat que som, i, per tant, és la veritable mesura de les coses, ja que quan el cos hi és, la mort no hi és, i, per tant, nosaltres estem, som reals, però quan la mort hi és, ja no estem, i ja no som reals, desapareixem.
Un altre tema molt tractat és el tema del plaer, parla dels desitjos, explica els tipus de desitjos que hi han, que són els naturals i els vans, i dins dels naturals trobem els naturals necessaris i els innecessaris, diu que hem de saber controlar els nostres desitjos per aconseguir arribar al plaer. També explica que moltes vegades hem de rebutjar els plaers i sofrir els dolors per, posteriorment, aconseguir un plaer més gran.
Ens explica que no sempre els plaers són iguals per a tothom, ja que, per exemple, l'aigua por ser un plaer molt gran per a una persona que en té necessitat, i no és un plaer per a una persona que no en té.
Per últim, s'ha d'intentar viure amb seny, per saber escollir correctament en les nostres decisions, i aconseguir arribar a la felicitat.

Activitat 15

Comentari text 12 Aristòtil

1- Aquest escrit d'Aristòtil pertany a la física, que intenta explicar els principis que originen el canvi.
Parla del canvi de privació a la forma, i ens explica que l'objecte no canvia, que canvia aquella cosa engendrada, com és el cas de l'home no-lletrat, a home lletrat.

2- El canvi de privació a forma.

3- Aquest text pertany a la física d'Aristòtil. El fil conductor de la física és el problema del moviment, o el problema del canvi.
El canvi és innegable, i simbolitza el pas d'un estat a un altre, i la física intenta explicar els principis que originen el canvi.
Perquè es produeixi el canvi fa falta temps i els contraris, ja que són necessaris per poder originar el canvi.
El text ens explica el procés de canvi de privació a forma, i ho fa amb un exemple, diu que el no-lletrat (privació) pot passar a lletrat (forma), això és el que canvia, però el subjecte del canvi, en aquest cas l'home, no canvia, sempre roman.
El no-lletrat serà lletrat en potència, i el lletrat serà lletrat en acte.

4- La concepció del canvi d'Aristòtil té molt a veure amb la teoria del ésser i el no-ésser de Parmènides:
1. L'ésser no pot venir de l'ésser perquè ja és.
2. L'ésser no pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no pot sortir res.
3. Entre el no res absolut i l'ésser hi ha la privació.
4. La privació és un no-ésser relatiu, per tant, és un no-ésser que pot arribar a ser.
Conclusió: L'ésser procedeix del no-ésser entès com a privació.

També és comparable amb Heràclit, que defensava que el canvi és origen de tot i que la lluita de contraris dóna lloc a la natura.

Activitat 14

Què és primer l'ou o la gallina?

Famosa pregunta que moltes persones s'han formulat al llarg de la història, però que ningú ha aconseguit donar una resposta clarament certa.
Aquesta qüestió, segons la meva opinió, no pot tenir una resposta correcta, ja que ningú ho pot saber amb certesa.
Ens trobem davant d'un problema, ja que, sense gallina, no pot haver ou, però sense ou, tampoc pot haver gallina, ens trobem dinde d'un cicle continu, ja que les dues parts, ou i gallina, es necessiten mútuament per poder existir.
Segons la meva opinió, em puc atrevir a dir que el que va sorgir primer, va ser una gallina, ja que aquesta podia ser una criatura, derivada d'un procés evolutiu d'un altre ésser, que va donar lloc a la gallina, no com la coneixem ara, però a una espècie de gallina que va començar a pondre ous, i que ha acabat derivant en la gallina tal i com la coneixem actualment.

Projecte 2 (esdeveniments importants 1872-1970)

Bertrand Rusell:

- 1872: Fundació del parc nacional de Yellowstone als Estats Units.
- 1872-76: Tercera guerra carlina a Espanya.
- 1873-74: Primera república espanyola.
- 1874: Terratrèmol d'Orán
- 1874: Terratrèmol a Venezuela.
- 1875: Terratrèmol a Venezuela.
- 1878: Terratrèmol a Venezuela.
- 1878: Thomas Alva Edison va inventar el fonògraf.
- 1879: Terratrèmol a Venezuela.
- 1879-84: Guerra del Pacífic.
- 1880: Alexander Graham Bell i Charles Sumner Trainter van inventar el fotòfon, que permetia la transmissió de so per mitjà d'una emissió de llum.
- 1883: Thomas ALva Edison va descobrir el que ara anomenem efecte Edison, que és el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàl·lica dintre d'un globus de llum intrascendent.
- 1883: Erupció del volcà indonesi "Krakatoa".
- 1884: William Hesketh Lever va descobrir la pastilla de sabó.
- 1884: Conferència de Berlín, que resulta en el començament del repartiment europeu d'Àfrica.
- 1885: Presentació del Memorial de greuges.
- 1886: Erupció del volcà "Monte Tarawera" a Nova Zelanda.
- 1887: Erupció del volcà ecuatorià "Cotopaxi".
- 1888: Terratrèmol a Venezuela.
- 1888: Terratrèmol del Rio de la Plata.
- 1888: Emile Berliner va inventar el gramòfon.
- 1889: Rodin va composar "El Pensador".
- 1889: Brasil esdevé una república.
- 1890: Clément Ader va inventar l'avió.
- 1892: Terratrèmol de Recreo.
- 1892: Presentació de les bases de Manresa.
- 1894: Terratrèmol de Sant Joan.
- 1894: Els germans Lumière van inventar el cinematògraf.
- 1895: Sigmund Freud fa la teoría sobre la Psicoanalítica.
- 1896: Thomas Alva Edison va inventar el vitascòpi.
- 1896: Els jocs Olímpics es reviuen a Atenes, Grècia.
- 1898: Guerra hispanoamericana.
- 1898: A la Xina, la rebelió dels Boxers, acaba amb la intervenció de l'Aliança de les vuit nacions.
- 1898: Guerra Hispano-Estadounidense.
- 1898: Terratrèmol de Catamarca.
- 1899: Terratrèmol de Yacuiba.
- 1899: Terratrèmol de La Rioja.
- 1899-13: Guerra Filipino-americana.
- 1899-03: Guerra dels mil dies.
- 1902: Erupció del "Monte Pelado", Martinica.
- 1906: Gran terratrèmol i incendi de San Francisco.
- 1910-17: Revolució mexicana.
- 1912-13: Guerra dels Balcans.
- 1912: Naufragi del Titànic.
- 1914-18: Primera guerra mundial.
- 1915: Naufragi del Lusitania.
- 1915-23: Genocidi armeni a Armenia.
- 1917-21: Revolució Russa.
- 1917: Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
- 1918: Epidemia del virus de la grip.
- 1919-46: Organització de la Societat de Nacions.
- 1919: Revolució de Novembre a Alemania.
- 1922: Fascisme italià.
- 1927-50: Guerra civil a China.
- 1932-35: Guerra del "Chaco".
- 1933: Nazisme a Alemania.
- 1936-39: Guerra civil espanyola.
- 1939-45: Segona guerra mundial.
- 1939-75: Dictadura de Franco a Espanya.
- 1941-45: Holocaust.
- 1941-42: Guerra peruano-ecuatoriana.
- 1945: Establiment de l'Organització de les Nacions Unides.
- 1946-91: Guerra freda.
- 1946-54: Guerra d'Indoxina.
- 1948: Elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans.
- 1948: Primera guerra araboisrraeliana.
- 1948-present: Conflicte arabo-isrraelí.
- 1949: Revolucions comunistes a la Xina.
- 1950-53: Guerra de Corea.
- 1954-75: Guerra del Vietnam.
- 1954-62: Guerra d'Argèlia.
- 1955-72: Primera guerra civil sudanesa.
- 1956: Guerra de Suez.
- 1958-59: Revolució cubana.
- 1959: Revolucions comunistes a Cuba.
- 1960-65: Crisis del Congo.
- 1960: Gran terratrèmol i tsumani a Chile.
- 1964-present: Conflicte armat colombià.
- 1967: Torrey Canyon.
- 1967: Guerra dels sis dies.
- 1967-70: Guerra civil nigeriana.
- 1970: Terratrèmol a Perú.

Activitat 13

Plató o Aristòtil?

Tant Plató com Aristòtil són dos dels més importants filòsofs de la història, d'això no hi ha cap dubte, però jo, personalment, em sento més identificat amb Aristòtil que no pas amb Plató.
Em sento més identificat amb Aristòtil ja que concep la vida d'una manera més realista, perquè Plató separa dos mons, el sensible i l'intel·ligible i defensa que hem d'estar tota la vida lluitant per aconseguir arribar al món de les idees, parla de que el món en el que vivim és el món sensible i és un món fals.
Aristòtil és un filòsof més realista ja que no fa aquesta separació i afirma que l'ànima i el cos han d'anar sempre unides, al contrari que Plató.
Aristòtil defensa un únic món real, ple d'individus que sofreixen diferents tipus de canvis.
Per aquest motiu em sento més identificat amb Aristòtil, perquè m'identifico molt més amb allò realista, a diferencia de Plató.