Quin argument és més vàlid, el de Sant Anselm o el de Sant Tomàs?
Sant Anselm de Canterbury defensa una teoria en la que afirma que tant les persones que creuen en Déu, com les que no creuen, tenen una concepció de Déu com l'ésser màximament perfecte, per tant, existir és més perfecte que no existir, aleshores, Déu existeix.
Sant Tomàs defensa, igual que Aristòtil, que hi ha un primer motor que inicia tot, aquest primer motor, segons Sant Tomàs, és Déu, també defensa que hi ha una primera causa eficient, que també és Déu.
Una altra teoria de Sant Tomàs és que ha d'haver un primer ésser que sigui necessari, no contingent, que és Déu, també diu que hi ha un ésser que és causa de la bondat i de totes les perfeccions, que és Déu, i, per últim, defensa que ha d'haver un ésser que dirigeixi tot, i, per suposat, aquest ésser és Déu.
Aquestes són les cinc vies proposades per Sant Tomàs.
Jo estic més d'acord amb la teoria de Sant Tomàs, ja que la de Sant Anselm de Canterbury no la trobo molt realista, ja que, perquè jo tingui una concepció d'alguna cosa igual que altres persones no ha de ser necessàriament real, a més, aquesta teoria va ser molt criticada per filòsofs com Kant i Tomàs d'Aquino.
Estic a favor de la teoria de Sant Tomàs, perquè hem sembla molt més coherent, ja que les cinc vies que proposa, necessiten aquest ésser suprem, que, perfectament, pot ser Déu.
Sant Anselm de Canterbury defensa una teoria en la que afirma que tant les persones que creuen en Déu, com les que no creuen, tenen una concepció de Déu com l'ésser màximament perfecte, per tant, existir és més perfecte que no existir, aleshores, Déu existeix.
Sant Tomàs defensa, igual que Aristòtil, que hi ha un primer motor que inicia tot, aquest primer motor, segons Sant Tomàs, és Déu, també defensa que hi ha una primera causa eficient, que també és Déu.
Una altra teoria de Sant Tomàs és que ha d'haver un primer ésser que sigui necessari, no contingent, que és Déu, també diu que hi ha un ésser que és causa de la bondat i de totes les perfeccions, que és Déu, i, per últim, defensa que ha d'haver un ésser que dirigeixi tot, i, per suposat, aquest ésser és Déu.
Aquestes són les cinc vies proposades per Sant Tomàs.
Jo estic més d'acord amb la teoria de Sant Tomàs, ja que la de Sant Anselm de Canterbury no la trobo molt realista, ja que, perquè jo tingui una concepció d'alguna cosa igual que altres persones no ha de ser necessàriament real, a més, aquesta teoria va ser molt criticada per filòsofs com Kant i Tomàs d'Aquino.
Estic a favor de la teoria de Sant Tomàs, perquè hem sembla molt més coherent, ja que les cinc vies que proposa, necessiten aquest ésser suprem, que, perfectament, pot ser Déu.
0 comentarios:
Publicar un comentario