Projecte 1 (Bertrand Russell)

Vida:

Va néixer el de 1872 a la ciutat de Trellech, població situada a Gal·les, en una família de tradició aristòcrata i sent nét de John Russell, Primer Ministre Britànic en dues ocasions, i fillol de John Stuart Mill, tot i que no el va arribar a conèixer mai. L'any 1978 Russell es va quedar orfe, després de la mort de la seva germana i mare a causa de la diftèria, i la del seu pare, Amberley, que no va poder recuperar-se de la pèrdua de la seva esposa i filla. Bertrand Russell i el seu germà Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residència oficialment de la corona, on vivia el seu avi John Russell, que va ser el responsable de la seva educació.

La infantessa de Russell va transcórrer a Pembroke Lodge de manera solitària, va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la història. Als onze anys va començar l'estudi de la geometria euclidiana.

Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb els qui poder compartir interessos. Durant aquest període va llegir amb voracitat, en italià a Dante Alighieri i Nicolau Maquiavel, aíxí com les obres del seu padrí John Stuart Mill. També va llegir el famós historiador Edward Gibbon i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift. També va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d'altres, però sobretot Percy Bysshe Shelley. En aquesta època Russell va escriure als seus quaderns, que més tard serien coneguts com Exercicis de grec, una sèrie d'anotacions, escrites en anglès però fent servir l'alfabet grec, on Russell debatia varies problemàtiques filosòfiques que l'havien estat atormentant.

Va iniciar els seus estudis de matemàtiques el 1890 matriculant-se al Trinity College, pertanyent a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1893, sota la supervisió d'Alfred North Whitehead. Aquest va quedar tan impressionat pel jove Russell que el va recomenar a la societat de la discussió intel·lectual de Cambridge, The Apostles ("Els Apòstols"), un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabús, en un ambient intel·lectualment estimulant i honest. Així va ser com Russell, després de molts anys de solitud, va poder expresar les seves opinions d'idees a una sèrie de joves intel·ligents. Russell va finalitzar els seus estudis de matemàtiques a Cambridge, encara que una mica decebut amb la manera d'ensenyar ciència de l'época, degut a que les matemàtiques s'ensenyaven mitjançant la resolució mecànica, sense aprofundir a la part formal de la disciplina.

El fet d'haver d'aprendre la ciència matemàtica com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va provocar que mirés de trobar l'estimulació intel·lectual en la filosofia, moment que va aprofitar per llegir, entre d'altres, Plató, Baruch Spinoza, David Hume i F.H. Bradley. En els seus últims anys d'estada a Cambridge es feu amic de George Edward Moore, un jove estudiant de Llengues Clàssiques, que Russell havia persuadit per estudiar filosofia.

Membre de la Royal Society des de 1908, el 1949 fou guardonat amb l'Orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 2 de febrer de 1970 a la seva residència de Penrhyndeudraeth, a Gal·les, a causa del virus de la grip.


Obra:

La influència de Russell sobre cada filòsof és particular, i potser això es nota més en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui fou el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques. Russell, però, també va arribar a dissentir amb l'aproximació lingüística i analítica que realitzava Wittgenstein, autor que va arribar a veure Russell com un autor "superficial", particularment en els seus escrits més populars. Alguns veuen la influència de Russell com a negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica i la seva insistència que l'ètica està fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials (anomenat "periodisme" per alguns, com Ray Monk), que del seu treball tècnic i filosòfic.

Russell va deixar un gran assortiment d'escrits. Des de l'adolescència, va escriure prop de 3.000 paraules per dia, amb poques correccions; el seu primer esborrany gairebé sempre era molt proper a l'últim, fins i tot en els temes tècnics més complexos. El seu treball previ no publicat és una immensa col·lecció de tresors, del com els especialistes continuen adquirint noves visions del pensament de Russell.

L'any 1950 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva obra variada i significativa el seu en la qual ha mostrat el seu ideal i llibertat humanitària de pensament.

-1896: German Social Democracy
-1897: An Essay on the Foundations of Geometry
-1900: A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz
-1903: The Principles of Mathematics
-1905: On Denoting
-1910: Philosophical Essays
-1910–1913: Principia Mathematica, amb Alfred North Whitehead
-1912: The Problems of Philosophy
-1914: Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy
-1916: Principles of Social Reconstruction
-1916: Justice in War-time
-1917: Political Ideals
-1918: Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism
-1919: Introduction to Mathematical Philosophy
-1920: The Practice and Theory of Bolshevism
-1921: The Analysis of Mind
-1922: The Problem of China
-1923: The Prospects of Industrial Civilization
-1923: The ABC of Atoms
-1925: The ABC of Relativity
-1925: What I Believe
-1926: On Education, Especially in Early Childhood
-1927: The Analysis of Matter
-1927: An Outline of Philosophy (Iniciació a la filosofia, traducció catalana a Edicions 62)
-1927: Why I Am Not a Christian
-1927: Selected Papers of Bertrand Russell
-1928: Sceptical Essays
-1929: Marriage and Morals
-1930: The Conquest of Happiness
-1931: The Scientific Outlook
-1932: Education and the Social Order
-1934: Freedom and Organization
-1935: In Praise of Idleness
-1935: Religion and Science
-1936: Which Way to Peace?
-1937: The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley
-1938: Power: A New Social Analysis
-1940: An Inquiry into Meaning and Truth
-1946: A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day (Història social de la filosofia, traducció catalana en tres volums a Edicions 62)
-1948: Human Knowledge: Its Scope and Limits (El coneixement humà: el seu abast i els seus límits, traducció catalana a Edicions 62)
-1949: Authority and the Individual
-1950: Unpopular Essays (Assaigs impopulars, traducció catalana a Edicions 62)
-1951: New Hopes for a Changing World (Noves esperances per a un món que canvia, traducció catalana a Edicions 62)
-1952: The Impact of Science on Society (L'impacte de la ciència a la societat, traducció catalana a Edicions 62)
-1953: Satan in the Suburbs and Other Stories
-1954: Human Society in Ethics and Politics
-1954: Nightmares of Eminent Persons and Other Stories
-1956: Portraits from Memory and Other Essays
-1956: Logic and Knowledge: Essays 1901-1950 (Lògica i coneixement, traducció catalana a Edicions 62, col·lecció Textos filosòfics)
-1957: Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects
-1958: Understanding History and Other Essays
-1959: Common Sense and Nuclear Warfare
-1959: My Philosophical Development
-1959: Wisdom of the West
-1960: Bertrand Russell Speaks His Mind
-1961: The Basic Writings of Bertrand Russell
-1961: Fact and Fiction1961: Has Man a Future?
-1963: Essays in Skepticism (Assaigs Escèptics, traducció catalana a Edicions 62)
-1963: Unarmed Victory
-1965: On the Philosophy of Science
-1967: Russell's Peace Appeals
-1967: War Crimes in Vietnam
-1967-1969: The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols.
-1969: Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968

Activitat 4

Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

Jo crec que és impossible arribar a conèixer la veritat absoluta, ja que per exemple, per conèixer la veritat absoluta, tindríem que conèixer el principi de totes les coses, com el principi del món, que hi han moltes teories que intenten explicar-ho, però ningú sap al 100% si són reals o no.
Hi han moltes coses que són impossibles de saber, com la famosa pregunta sobre que va aparèixer abans, l'ou o la gallina, ja que la gallina prové de l'ou i l'ou prové de la gallina.
D'aquesta manera crec que cap persona podria arribar a conèixer la veritat absoluta, a més a més, la veritat és relativa, cada persona pot entendre la veritat a la seva manera, ja que per una persona religiosa Déu és el creador del món i de totes les coses, i una altra persona pot no creure que Déu i tenir altres creences, que per ell són tan veritat, que com per la primera persona que Déu és el creador de totes les coses.

Activitat 3

Comentari textos de Parmènides

- Els textos de Parmènides parlen sobre l'ésser i el no ésser. Diu que si pot ser pensat serà ésser i si no pot ser pensat serà no ésser.
Permènides intenta dir-nos que pensar i ésser és el mateix, que una cosa no pot existir sense l'altre, tenen una relació.
També ens diu que les coses que poden ser dites, han de ser ésser, i les que no han de ser no ésser.

- L'ésser i el no ésser.

- Parmènides ens parla sobre dos vies, la via de la veritat i la via del coneixement.
En els textos Parmènides se centra en el tema principal de la seva teoria, l'ésser i el no ésser, ens diu que si pot ser pensat i es pot dir ha d'ésser i si no es pot pensar i no es pot dir serà no ésser.
Segons Parmènides l'única realitat és que existeix un ésser suprem, que té unes determinades característiques que l'identifiquen:
· És etern (inengendrable i indestructible): ni a nascut ni morirà, ja que néixer és passar del no ésser a l'ésser, i del no res no pot sortir res. Tampoc pot morir, ja que del ésser no pot passar al no ésser, perquè això implicaria una imperfecció i l'ésser és màximament perfecte.
· És present continu: l'ésser és sempre ara, no pot ser ni passat ni futur, l'ésser és sempre actualitat.
· És homogeni: vol dir que a tot arreu és igual, l'ésser és únic i continu, no es pot dividir.
· És immòbil: l'ésser no pot superar els seus límits, sempre a de romandre igual.
· L'ésser és semblant a la figura geomètrica més perfecte, l'esfera.

- Aquests textos escrits per Parmènides d'Elea, nascut al 540 a.C., parlen sobre la teoria de l'ésser, i defensa que res no canvia, que tot es manté, aquesta teoria es pot comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, filòsof nascut a la segona meitat del S. VI i primera meitat del S. V, que defensava que tot està en perpetu canvi, que tot flueix i que res no es manté, són dues teories que s'oposen radicalment, diuen totalment el contrari.
També és pot comparar amb la teoria d'Anaximandre de Milet (610 - 547 a.C.), que diu que l'ápeiron és el principi de totes les coses, i que dóna lloc al kósmos, que després torna a donar lloc a l'ápeiron, i un altre cop al kósmos... és una cadena que està en moviment i que no s'atura mai.

Activitat 2

Comentari textos d'Heràclit

1- El tema principal dels textos és la lluita de contraris que defansa Heràclit.
També parlen del lógos, que és un element comú a totes les coses.
Els contraris es necessiten per aconseguir arribar a l'harmonia i a la felicitat.

2- La lluita de contraris

3- En aquests textos Heràclit es presenta la seva teoria, remarcant la lluita de contraris, ens explica que aquests contraris no es poden eliminar, sinó que es necessiten mutuament, de la seva oposició apareix tot allò que anomenem real.
Aquesta lluita de contraris també dóna lloc a la natura.
Ens parla de la raó, anomenada lógos, que és comú a totes les coses, i s'entén com a dialèctica de contraris, amb el lógos l'ésser humà ha d'aconseguir arribar a conquerir la raó universal.
Totes les coses en són una, el lógos.

4- Aquests textos són d'Heràclit, filòsof que va viure entre la segona meitat del segle VI i la primera meitat del segle V, va néixer a Efes, i era anomenat l'obscur.
Heràclit defensava dues teories, una en que deia que tot canvia, tot flueix i res no es manté, i una altra en que defensava la unitat i la lluita de contraris (A és no A).
Aquestes teories es poden comparar amb Parmènides, ja que aquest filòsof defensava un ésser suprem que no canvia, tot el contrari que Heràclit.
També el podem comparar amb Tales de Milet, ja que aquest defensava que l'origen de totes les coses és l'aigua, i Heràclit defensava que aquest origen és el foc.

Activitat 1

Comentari de text pàgina 11

- El text ens parla sobre el desordre que hi ha a la vida dels homes. Diu que aquest desordre ha estat provocat per les injustícies que causen i que amb el pas del temps s'ha d'aconseguir equilibrar.

- Les injustícies de l'home.

- És un text escrit per Anaximandre de Milet (610 - 547 aC.), en ell diu que el pas del temps és l'única manera d'aconseguir arribar a equilibrar tot el desordre que hi ha a la vida dels homes provocat per les injustícies que causen o que pateixen.

La llibertat

IMMANUEL KANT 1er. Principio Categórico del Conocimiento