Comentari textos de Parmènides
- Els textos de Parmènides parlen sobre l'ésser i el no ésser. Diu que si pot ser pensat serà ésser i si no pot ser pensat serà no ésser.
Permènides intenta dir-nos que pensar i ésser és el mateix, que una cosa no pot existir sense l'altre, tenen una relació.
També ens diu que les coses que poden ser dites, han de ser ésser, i les que no han de ser no ésser.
- L'ésser i el no ésser.
- Parmènides ens parla sobre dos vies, la via de la veritat i la via del coneixement.
En els textos Parmènides se centra en el tema principal de la seva teoria, l'ésser i el no ésser, ens diu que si pot ser pensat i es pot dir ha d'ésser i si no es pot pensar i no es pot dir serà no ésser.
Segons Parmènides l'única realitat és que existeix un ésser suprem, que té unes determinades característiques que l'identifiquen:
· És etern (inengendrable i indestructible): ni a nascut ni morirà, ja que néixer és passar del no ésser a l'ésser, i del no res no pot sortir res. Tampoc pot morir, ja que del ésser no pot passar al no ésser, perquè això implicaria una imperfecció i l'ésser és màximament perfecte.
· És present continu: l'ésser és sempre ara, no pot ser ni passat ni futur, l'ésser és sempre actualitat.
· És homogeni: vol dir que a tot arreu és igual, l'ésser és únic i continu, no es pot dividir.
· És immòbil: l'ésser no pot superar els seus límits, sempre a de romandre igual.
· L'ésser és semblant a la figura geomètrica més perfecte, l'esfera.
- Aquests textos escrits per Parmènides d'Elea, nascut al 540 a.C., parlen sobre la teoria de l'ésser, i defensa que res no canvia, que tot es manté, aquesta teoria es pot comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, filòsof nascut a la segona meitat del S. VI i primera meitat del S. V, que defensava que tot està en perpetu canvi, que tot flueix i que res no es manté, són dues teories que s'oposen radicalment, diuen totalment el contrari.
També és pot comparar amb la teoria d'Anaximandre de Milet (610 - 547 a.C.), que diu que l'ápeiron és el principi de totes les coses, i que dóna lloc al kósmos, que després torna a donar lloc a l'ápeiron, i un altre cop al kósmos... és una cadena que està en moviment i que no s'atura mai.
Permènides intenta dir-nos que pensar i ésser és el mateix, que una cosa no pot existir sense l'altre, tenen una relació.
També ens diu que les coses que poden ser dites, han de ser ésser, i les que no han de ser no ésser.
- L'ésser i el no ésser.
- Parmènides ens parla sobre dos vies, la via de la veritat i la via del coneixement.
En els textos Parmènides se centra en el tema principal de la seva teoria, l'ésser i el no ésser, ens diu que si pot ser pensat i es pot dir ha d'ésser i si no es pot pensar i no es pot dir serà no ésser.
Segons Parmènides l'única realitat és que existeix un ésser suprem, que té unes determinades característiques que l'identifiquen:
· És etern (inengendrable i indestructible): ni a nascut ni morirà, ja que néixer és passar del no ésser a l'ésser, i del no res no pot sortir res. Tampoc pot morir, ja que del ésser no pot passar al no ésser, perquè això implicaria una imperfecció i l'ésser és màximament perfecte.
· És present continu: l'ésser és sempre ara, no pot ser ni passat ni futur, l'ésser és sempre actualitat.
· És homogeni: vol dir que a tot arreu és igual, l'ésser és únic i continu, no es pot dividir.
· És immòbil: l'ésser no pot superar els seus límits, sempre a de romandre igual.
· L'ésser és semblant a la figura geomètrica més perfecte, l'esfera.
- Aquests textos escrits per Parmènides d'Elea, nascut al 540 a.C., parlen sobre la teoria de l'ésser, i defensa que res no canvia, que tot es manté, aquesta teoria es pot comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, filòsof nascut a la segona meitat del S. VI i primera meitat del S. V, que defensava que tot està en perpetu canvi, que tot flueix i que res no es manté, són dues teories que s'oposen radicalment, diuen totalment el contrari.
També és pot comparar amb la teoria d'Anaximandre de Milet (610 - 547 a.C.), que diu que l'ápeiron és el principi de totes les coses, i que dóna lloc al kósmos, que després torna a donar lloc a l'ápeiron, i un altre cop al kósmos... és una cadena que està en moviment i que no s'atura mai.
0 comentarios:
Publicar un comentario