Esquema fal·làcies

- Preguntes complexes:
Són preguntes que es fan per parar una trampa i ofuscar l'interlocutor.

- Argument ad ignorantiam:
En aquest tipus d'argument es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat és cert perquè ningú ha demostrat que és fals.

- Argument circular:
Aquests arguments consisteixen a fer una declaració i defensar-la presentant "raons" que signifiquen el mateix que la primera asserció.

- Argument ad hominem:
Amb aquest tipus d'argument es pretén refusar l'opinió aliena atacant la persona, no a les idees.

- Argument d'autoritat:
Es tracta d'intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa o que l'ha defensat.

- Argument ad baculum:
Són els que presenten algun tipus d'amenaces com si fossin raons bones.

- Argument ad populum:
En aquest argument es recorre a provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportat cap prova.

- Argument ex populo:
Aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord.

- Argument de la falsa causa:
Aquest argument diu que A és la causa de B perquè A precedeix temporalment de B.

- La generalització precipitada:
Aquest argument consisteix a passar d'una proposició particular a una proposició universal.

- Argument del pendent relliscós:
Aquesta mena d'arguments estan basats en l'anomenat "efecte domino", si es dóna una causa, desencadenarà més causes i aquesta última causa està provocada per la primera causa.

Exemples fal·làcies

- Preguntes complexes:

Perquè has trencat el llibre?

- Argument ad ignorantiam:

Déu no existeix perquè ningú pot demostrar la seva existència.

- Argument circular:

Aquest noi no arribarà a la taquilla perquè és baix, aquest noi és baix perquè no arriba a la taquilla.

- Argument ad hominem:

Tu no hem pots obligar a fer una carrera perquè tu no la vas fer.

- Argument d'autoritat:

El professor ens diu una cosa i la creiem perquè l'ha dit el professor.

- Argument ad baculum:

Si no estudies per l'examen suspendràs.

- Argument ad populum:

Si compres ara aquest producte, et regalem un altre totalment gratuït.

- Argument ex populo:

Tots creiem que és cert que els somnis existeixen, per tant, els somnis existeixen.
Tots creiem que és fals que els somnis existeixen, per tant, els somnis no existeixen.

- Argument post hoc, ergo propter hoc:

Una persona que beu va borratxa i es cau a terra, es pensa que s'ha caigut a causa d'anar borratxa, però pot haber caigut per entrebancar-se amb una pedra.

- La generalització precipitada:

Molts corbs són negres. Tots els corbs són negres.

- Argument del pendent relliscós:

Si no estudies, no trobaràs una bona feina, no guanyaràs diners, no podràs comprar menjar, no podràs sobreviure i moriràs.

Preguntes de comprensió, pàgina 133

- Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa'n exemples.

Els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l'ètica, la política i l'art.

- Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada t'ha millorat la teva situació vital?

Passaria que l'home, al no poder somiar, ni imaginar, no podria crear estris nous i encara estaríem estancats a les civilitzacions passades.
Si, perquè et serveix per separar-te de la realitat quan estas en algun moment de tristesa o de depressió.

- Explica l'expressió "percepció bruta" de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?

Vol dir que els animals no poden comunicar-se amb el seu món interior, no poden fer intercanviable la seva existència amb els altres, estan tancats dins els límits de les seves necessitats biològiques i dels seus interessos immediats, per això tenen una percepció bruta de la realitat.
La nostra percepció de la realitat ens permet fer tot això gràcies a la raó i la fantasia.

- En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

Intervé en tots els àmbits, cada dia els humans utilitzem la fantasia per evadir-nos de la realitat.

Definicions tema 6

- Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

- Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

- Sociabilitat natural: L’ésser humà és un “animal polític”, és a dir, sociable per naturalesa, que necesita la societat i la cultura, per realizar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

- Contractualisme: És la teoria que defensa que l’ésse humà no és sociable per naturalesa.

- Pacte social (Rousseau): acord entre els individus, en el qual aquests cedeixen alguna cosa (llibertat), a canvi de la Constitució de l’Estat Civil.

- Voluntat general: Fa referencia a una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.

- Antropologia social: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.

- Socialització primaria: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.

- Cultura: Conjunt d’artefactes, creençes, costums, valors, tradicions, formes de conducta, que un determinat grup humà acepta com a pròpies.

- Subcultura: Son les diferències que existeixen dins de cada cultura motivades per l’edat, el nivel socioeconòmic, la clase social, l’origen ètnic, etc.

- Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

- Civilització (Hundington): És l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.

- L’etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

- Xenofovia: Odi envers els estranfers.

- Racisme: Creença en l’existència de raçes superiors i de raçes inferiors.

- Aporofòvia: El rebuig i menyspreu envers el pobre.

- Relativisme cultural: Proposa analitzar les diferents cultures des dels seus propis valors i no des d’una altra cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

- L’interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trovada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Pàgina 133 qüestions 1 i 3

1- Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

- És una persona molt culta: és una persona que sap de molts temes, que té molta cultura i que és molt sàvia.
- Aquest no té cultura: persona inculta, analfabeta, que no sap res.
- La nostra cultura és molt rica: que la nostra cultura és molt àmplia i dóna molt per estudiar.
- La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos culturals de les persones han produït la teleporqueria.
- És necessari que la cultura sigui més popular i menys etilista: vol dir que la cultura ha de poder comprendre's per tota la població, no que només la puguin entendre els més intel·ligents.
- Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots els éssers humans om cultura en moviment.

3- Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantejen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva: Forma part del relativisme cultural, ja que tolera l'altre cultura, però vol que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: Forma part de l'etnocentrisme, i dins d'aquest de la xenofòbia, ja que vol sotmetre als immigrants a acceptar la nostra cultura.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu: Forma part del relativisme cultural, ja que no es normal que apareguin barris aïllats, però respecta els seus costums.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que tots som humans i tenim els mateixos drets, i la frase diu tot ho contrari.
- És impossible entendre's amb els paios!: Forma part del relativisme cultural i dins d'aquest de la paràlisi cultural, ja que la frase diu que no es poden entendre's, però tampoc fan res per intentar-ho.
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que diu que els immigrants no han de venir a fer res aquí, que si estan malament al seu país no és responsabilitat nostre.

Redacció: "De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

Jo crec que l'única manera de poder viure al món amb les altres cultures, és aprenent a respectar-les.
Actualment això no es fa, vivim en un món en el que hi han moltes cultures ben diferenciades i cada una d'aquestes intenta prendre el poder, ser la cultura a la que tothom segueixi, això no ha de ser així, perquè cada persona té les seves creences, la seva religió, la seva cultura... i ningú pot obligar-li a que accepti unes altres que no siguin les seves.
Un dels problemes que més afecta a aquest tema és la immigració, perquè venen gent d'altres cultures buscant feina o el que sigui, i ja les persones del propi país les rebutgen o maltracten pel simple fet de ser immigrants.
Huntington, al seu llibre, "El choque de las civilizaciones", en el capítol 12 parla sobre aquest tema, i ell considera que tots som iguals, pel fet de ser humans, i que la manera de poder conviure totes les cultures al món és mirant els factors comuns a totes les cultures i respectant tots els altres.

Resums textos Huntington

- Resum cap. 4:

Ens parla sobre la finalització de l'era del progrés, dominada per els països occidentals, i diu que s'impossaràn els orientals, imposant la seva cultura i la seva religió.

- Resum cap. 12:

Aquest capítol ens diu que la societat humana és universal, pel fet de ser humana. Diu que vivim en un món amb moltes civilitzacions i que ens tenim que fixar en els trets comuns de cada una d'elles.