Comentari text: Anàlisi de la causalitat 2 (Abstract)
1- En aquest apartat Hume explica que les persones tendim a relacionar el passat amb el futur, i no ha da ser així, ja que això és una qüestió de fet, la relació que establim entre el passat i el futur ens ve determinada pel costum, l'ésser humà és un ésser determinat pels costums.
2- L'ésser humà és un animal de costums.
3- En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una relació entre el passat i el futur, ja que sempre han tingut una conformitat, però que no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre.
Hume parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia a la vida, ja que la raó es basa en l'experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això pot no ser així, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre ha sigut d'aquesta manera, per tant, l'ésser humà és un animal de costums.
L'experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment s'apropa a la bola quieta, aquesta començarà a moure's, però ningú pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels costums.
4- Aquesta teoria de Hume la podem comparar amb un altra gran filòsof com va ser René Descartes, que, segons la seva teoria del mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment a tot, i des d'aquell moment tot ja ve lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va posar tot en moviment.
També és comparable amb Leibniz, que explica que Déu va escollir aquest món perquè era el millor i que des del moment en que Déu el va escollir tot ja ve predeterminat, en el moment en que Déu escolleix aquest món ja implica que Aristòtil escriurà la república, d'aquesta manera existeix una connexió entre passat i futur ja que tot està preestablert i seguirà sent així.
2- L'ésser humà és un animal de costums.
3- En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una relació entre el passat i el futur, ja que sempre han tingut una conformitat, però que no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre.
Hume parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia a la vida, ja que la raó es basa en l'experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això pot no ser així, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre ha sigut d'aquesta manera, per tant, l'ésser humà és un animal de costums.
L'experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment s'apropa a la bola quieta, aquesta començarà a moure's, però ningú pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels costums.
4- Aquesta teoria de Hume la podem comparar amb un altra gran filòsof com va ser René Descartes, que, segons la seva teoria del mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment a tot, i des d'aquell moment tot ja ve lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va posar tot en moviment.
També és comparable amb Leibniz, que explica que Déu va escollir aquest món perquè era el millor i que des del moment en que Déu el va escollir tot ja ve predeterminat, en el moment en que Déu escolleix aquest món ja implica que Aristòtil escriurà la república, d'aquesta manera existeix una connexió entre passat i futur ja que tot està preestablert i seguirà sent així.
0 comentarios:
Publicar un comentario