Activitat 18

Quin argument és més vàlid, el de Sant Anselm o el de Sant Tomàs?

Sant Anselm de Canterbury defensa una teoria en la que afirma que tant les persones que creuen en Déu, com les que no creuen, tenen una concepció de Déu com l'ésser màximament perfecte, per tant, existir és més perfecte que no existir, aleshores, Déu existeix.
Sant Tomàs defensa, igual que Aristòtil, que hi ha un primer motor que inicia tot, aquest primer motor, segons Sant Tomàs, és Déu, també defensa que hi ha una primera causa eficient, que també és Déu.
Una altra teoria de Sant Tomàs és que ha d'haver un primer ésser que sigui necessari, no contingent, que és Déu, també diu que hi ha un ésser que és causa de la bondat i de totes les perfeccions, que és Déu, i, per últim, defensa que ha d'haver un ésser que dirigeixi tot, i, per suposat, aquest ésser és Déu.
Aquestes són les cinc vies proposades per Sant Tomàs.
Jo estic més d'acord amb la teoria de Sant Tomàs, ja que la de Sant Anselm de Canterbury no la trobo molt realista, ja que, perquè jo tingui una concepció d'alguna cosa igual que altres persones no ha de ser necessàriament real, a més, aquesta teoria va ser molt criticada per filòsofs com Kant i Tomàs d'Aquino.
Estic a favor de la teoria de Sant Tomàs, perquè hem sembla molt més coherent, ja que les cinc vies que proposa, necessiten aquest ésser suprem, que, perfectament, pot ser Déu.

Activitat 17

Comentari de text pàgina 98

1- El text parla sobre la creació del temps, diu que Déu va crear el temps alhora que el món, ja que com Déu és el creador de tot, també va haver de crear el temps.
Explica també que Déu és etern, que ha existit des del moment de la creació del temps tat com el coneixem, fins a l'eternitat.
Diu que els anys de les persones van canviant fins a la mort, però que els anys de Déu no passen, ja que és etern.

2- La creació del temps

3- Aquest text parla sobre la teoria de la creació i el temps de Sant Agustí en la que diu que el temps és criatura, neix com a part de la creació, i, per això, atès que l'eternitat de Déu és aliena al temps, la pregunta "que feia Déu abans de crear el món?" no té cap sentit.
El text explica que, juntament amb el món, va ser creat el temps.
Abans de crear el món no existia el temps, per això preguntar que que feia aleshores?, no té cap sentit, ja que sense temps no existeix aleshores.
També parla sobre l'eternitat de Déu i la vida de les persones, diu que Déu és etern des de l'inici del temps fins a l'eternitat, que per a ell els anys estan tots junts, perquè romanen i no canvien, i, en canvi, les persones segueixen un procés en el temps que va des del seu naixement fins a la seva mort.

4- Aquest text que parla sobre la teoria de la creació i el temps de Sant Agustí, es podria comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, en la qual deia que tot canvia, tot flueix i res no es manté, ja que el text defensa que si que hi ha una cosa que no canvia i si que es manté, Déu, ja que és etern.

Activitat 16

Carta a Meneseu

La carta a Meneseu, és una carta escrita per Epicur, filòsof que va viure del 341 aC al 270 aC.
En aquesta carta Epicur explica que hi ha coses per les quals no s'ha de tenir una edat concreta, com és el cas de filosofar, ja que un jove pot filosofar per sentir-se jove i vell alhora, i un vell per sentir-se jove de felicitat mitjançant records passats.
Però, sobretot es centra en el tema de la mort, explica que la mort no és una cosa a la qual se li hagi de tenir por, com acostuma a fer la gent, ja que quan la mort no hi és, nosaltres hi som, i quan la mort hi és, nosaltres no hi som, aleshores, perquè preocupar-se per una cosa que quan arribi ja haurem desaparegut?
Tot això es pot relacionar amb la teoria d'Epicur en que diu que l'home és l'única realitat que som, i, per tant, és la veritable mesura de les coses, ja que quan el cos hi és, la mort no hi és, i, per tant, nosaltres estem, som reals, però quan la mort hi és, ja no estem, i ja no som reals, desapareixem.
Un altre tema molt tractat és el tema del plaer, parla dels desitjos, explica els tipus de desitjos que hi han, que són els naturals i els vans, i dins dels naturals trobem els naturals necessaris i els innecessaris, diu que hem de saber controlar els nostres desitjos per aconseguir arribar al plaer. També explica que moltes vegades hem de rebutjar els plaers i sofrir els dolors per, posteriorment, aconseguir un plaer més gran.
Ens explica que no sempre els plaers són iguals per a tothom, ja que, per exemple, l'aigua por ser un plaer molt gran per a una persona que en té necessitat, i no és un plaer per a una persona que no en té.
Per últim, s'ha d'intentar viure amb seny, per saber escollir correctament en les nostres decisions, i aconseguir arribar a la felicitat.