Activitat 4

Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

Jo crec que és impossible arribar a conèixer la veritat absoluta, ja que per exemple, per conèixer la veritat absoluta, tindríem que conèixer el principi de totes les coses, com el principi del món, que hi han moltes teories que intenten explicar-ho, però ningú sap al 100% si són reals o no.
Hi han moltes coses que són impossibles de saber, com la famosa pregunta sobre que va aparèixer abans, l'ou o la gallina, ja que la gallina prové de l'ou i l'ou prové de la gallina.
D'aquesta manera crec que cap persona podria arribar a conèixer la veritat absoluta, a més a més, la veritat és relativa, cada persona pot entendre la veritat a la seva manera, ja que per una persona religiosa Déu és el creador del món i de totes les coses, i una altra persona pot no creure que Déu i tenir altres creences, que per ell són tan veritat, que com per la primera persona que Déu és el creador de totes les coses.

Activitat 3

Comentari textos de Parmènides

- Els textos de Parmènides parlen sobre l'ésser i el no ésser. Diu que si pot ser pensat serà ésser i si no pot ser pensat serà no ésser.
Permènides intenta dir-nos que pensar i ésser és el mateix, que una cosa no pot existir sense l'altre, tenen una relació.
També ens diu que les coses que poden ser dites, han de ser ésser, i les que no han de ser no ésser.

- L'ésser i el no ésser.

- Parmènides ens parla sobre dos vies, la via de la veritat i la via del coneixement.
En els textos Parmènides se centra en el tema principal de la seva teoria, l'ésser i el no ésser, ens diu que si pot ser pensat i es pot dir ha d'ésser i si no es pot pensar i no es pot dir serà no ésser.
Segons Parmènides l'única realitat és que existeix un ésser suprem, que té unes determinades característiques que l'identifiquen:
· És etern (inengendrable i indestructible): ni a nascut ni morirà, ja que néixer és passar del no ésser a l'ésser, i del no res no pot sortir res. Tampoc pot morir, ja que del ésser no pot passar al no ésser, perquè això implicaria una imperfecció i l'ésser és màximament perfecte.
· És present continu: l'ésser és sempre ara, no pot ser ni passat ni futur, l'ésser és sempre actualitat.
· És homogeni: vol dir que a tot arreu és igual, l'ésser és únic i continu, no es pot dividir.
· És immòbil: l'ésser no pot superar els seus límits, sempre a de romandre igual.
· L'ésser és semblant a la figura geomètrica més perfecte, l'esfera.

- Aquests textos escrits per Parmènides d'Elea, nascut al 540 a.C., parlen sobre la teoria de l'ésser, i defensa que res no canvia, que tot es manté, aquesta teoria es pot comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, filòsof nascut a la segona meitat del S. VI i primera meitat del S. V, que defensava que tot està en perpetu canvi, que tot flueix i que res no es manté, són dues teories que s'oposen radicalment, diuen totalment el contrari.
També és pot comparar amb la teoria d'Anaximandre de Milet (610 - 547 a.C.), que diu que l'ápeiron és el principi de totes les coses, i que dóna lloc al kósmos, que després torna a donar lloc a l'ápeiron, i un altre cop al kósmos... és una cadena que està en moviment i que no s'atura mai.

Activitat 2

Comentari textos d'Heràclit

1- El tema principal dels textos és la lluita de contraris que defansa Heràclit.
També parlen del lógos, que és un element comú a totes les coses.
Els contraris es necessiten per aconseguir arribar a l'harmonia i a la felicitat.

2- La lluita de contraris

3- En aquests textos Heràclit es presenta la seva teoria, remarcant la lluita de contraris, ens explica que aquests contraris no es poden eliminar, sinó que es necessiten mutuament, de la seva oposició apareix tot allò que anomenem real.
Aquesta lluita de contraris també dóna lloc a la natura.
Ens parla de la raó, anomenada lógos, que és comú a totes les coses, i s'entén com a dialèctica de contraris, amb el lógos l'ésser humà ha d'aconseguir arribar a conquerir la raó universal.
Totes les coses en són una, el lógos.

4- Aquests textos són d'Heràclit, filòsof que va viure entre la segona meitat del segle VI i la primera meitat del segle V, va néixer a Efes, i era anomenat l'obscur.
Heràclit defensava dues teories, una en que deia que tot canvia, tot flueix i res no es manté, i una altra en que defensava la unitat i la lluita de contraris (A és no A).
Aquestes teories es poden comparar amb Parmènides, ja que aquest filòsof defensava un ésser suprem que no canvia, tot el contrari que Heràclit.
També el podem comparar amb Tales de Milet, ja que aquest defensava que l'origen de totes les coses és l'aigua, i Heràclit defensava que aquest origen és el foc.

Activitat 1

Comentari de text pàgina 11

- El text ens parla sobre el desordre que hi ha a la vida dels homes. Diu que aquest desordre ha estat provocat per les injustícies que causen i que amb el pas del temps s'ha d'aconseguir equilibrar.

- Les injustícies de l'home.

- És un text escrit per Anaximandre de Milet (610 - 547 aC.), en ell diu que el pas del temps és l'única manera d'aconseguir arribar a equilibrar tot el desordre que hi ha a la vida dels homes provocat per les injustícies que causen o que pateixen.