- Intel·lectualisme moral: Identifica el saber igual que la virtut.
- Maièutica: L’art de les llevadores, en aquest cas l’art de donar llum a la veritat.
- Hedonisme: Ser feliç és experimentar el plaer i aconseguir evitar el dolor.
- Felicitat (Aristòtil): Ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.
- Prudència: Constitueix la “saviesa pràctica” perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
- Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.
- Aritmètica dels plaers: Teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
- Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
- Ètica deontològica: Es preocupa pel deure i per les normes.
- Ètica teleològica: Són aquelles teories que parlen de la moral en relació amb un fi i no pas amb el deure.
- Imperatiu categòric: Ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altra.
- Dignitat humana: Els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen un preu, perquè és possible trobar-los un equivalent. En canvi, un ésser autònom és únic i per això no té preu, sinó dignitat. La idea de dignitat humana és fonament dels drets humans.
- Intuïcionisme dels valors: Afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional, no segons la raó o sensibilitat.
- Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus.
- Universalisme: Teoria que valora que són més importants els valors universals que les comunitats.