- Intel·lectualisme moral: Identifica el saber igual que la virtut.
- Maièutica: L’art de les llevadores, en aquest cas l’art de donar llum a la veritat.
- Hedonisme: Ser feliç és experimentar el plaer i aconseguir evitar el dolor.
- Felicitat (Aristòtil): Ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.
- Prudència: Constitueix la “saviesa pràctica” perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
- Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.
- Aritmètica dels plaers: Teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
- Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
- Ètica deontològica: Es preocupa pel deure i per les normes.
- Ètica teleològica: Són aquelles teories que parlen de la moral en relació amb un fi i no pas amb el deure.
- Imperatiu categòric: Ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altra.
- Dignitat humana: Els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen un preu, perquè és possible trobar-los un equivalent. En canvi, un ésser autònom és únic i per això no té preu, sinó dignitat. La idea de dignitat humana és fonament dels drets humans.
- Intuïcionisme dels valors: Afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional, no segons la raó o sensibilitat.
- Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus.
- Universalisme: Teoria que valora que són més importants els valors universals que les comunitats.

Dilema 1 pàgina 206

- Què ha de fer la mare d'en Lluís: firmar el justificant o no?

No, seria injust per la resta de companys que han tingut que estudiar per el dia que tocava.

Preguntes de sondeig:

1. És correcte mentir per protegir algú?

Depèn de la situació en que et trobis.

2. Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?

Que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi, perquè quan la mare ja no estigui el fill no tindrà qui el protegeixi i no sabrà que fer davant d'aquestes situacions.

3. El fi "aprovar" justifica tots els mitjans?

No, no pots faltar a un examen per poder estudiar més perquè seria injust per la resta de companys que han estudiat en el seu moment.

4. La intenció de la mare d'en Lluís és bona?

Jo crec que al principi si que era bona, ja que ho feia pel bé del seu fill, però quan en Lluís ho ha començat a agafar per costum ja no.

5. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d'allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa?

Si, per exemple, les intencions de la mare són bones, però les conseqüències són dolentes per en Lluís, perquè s'acabarà acostumant a fer només el que ell vol.
També.

6. Quines conseqüències per a la personalitat d'en Lluís adquirir aquest costum?

Pot aconseguir que es torni un gandul i acostumar-se a que tothom faci el que ell vol, i es trobarà molta gent que no ho farà.

7. Quines conseqüències per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?

Que quan la mare no estigui, no sàpiga defensar-se perquè sempre ho ha fet la seva mare per ell.

8. És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"? Justifica la resposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?

No, jo crec que és molt pitjor copiar en un examen que quedar-se a casa per tenir més temps per estudiar, perquè almenys el que s'ha quedat a casa fa l'examen amb els seus coneixements, l'altre no.

9. Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria?

Que sempre faltaria molta gent als exàmens i els acabarien enxampant.

Comentari de text DOC 9 pàgina 200

La persona té dignitat i no preu

- El text ens parla sobre la dignitat de les persones, ens explica que les coses que poden ser substituïdes per altres coses tenen preu, ja sigui comercial o d'afecte, i que les coses que no poden ser substituïdes per altres tenen dignitat.
Perquè un ésser sigui fi en si mateix, ha d'aparèixer la moralitat, que és l'única cosa que posseeix dignitat.

- La dignitat de les persones.

- El text d'Immanuel Kant, principalment ens parla sobre la dignitat de les persones, en diu que les persones tenim dignitat i no preu.
Hi han dos tipus de preus, el preu comercial, que es refereix a les inclinacions i necessitats de l'home, i el preu d'afecte, que sense suposar una necessitat, es conforma amb cert gust.
L'últim paràgraf és el més important, ja que ens indica com assolir la dignitat, ens diu que per aconseguir tenir dignitat ha d'aparèixer la moralitat, que és l'única cosa que posseeix un fi en si mateix.

- El text defensa un imperatiu categòric, la forma dels drets morals, que tenen tres característiques, han de ser universals, es refereix a éssers que són fins en si mateixos, i han de formar part d'una legislació universal en un regne dels fins.
El podem comparar amb els epicureistes que proposen que els savis tenen dues arrels, el plaer i l'intel·lecte calculador, o amb els utilitaristes, que consideren que els homes tenen uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.

Redacció: "És millor ser un ésser humà insatisfet, que un porc satisfet"

Jo crec que aquesta frase no és certa, jo penso que cadascú pot ser igual de feliç si aconsegueix els seus objectius, ja siguin més baixos o més alts.
Una persona que s'ha posat uns objectius molts baixos a la seva vida, si els aconsegueix, pot ser igual de feliç, que una persona que s'ha marcat uns objectius molts alts, i que també els ha aconseguit.
Per exemple, una persona que la seva passió es sentar-se al sofà a veure un partit de futbol menjant-se unes crispetes i una coca-cola, pot ser igual de feliç que una persona que el que més li agrada es asseure's a llegir un bon llibre, perquè tots dos han aconseguit els seus objectius i estan fent el que més els hi agrada.