Exemples fal·làcies

- Preguntes complexes:

Perquè has trencat el llibre?

- Argument ad ignorantiam:

Déu no existeix perquè ningú pot demostrar la seva existència.

- Argument circular:

Aquest noi no arribarà a la taquilla perquè és baix, aquest noi és baix perquè no arriba a la taquilla.

- Argument ad hominem:

Tu no hem pots obligar a fer una carrera perquè tu no la vas fer.

- Argument d'autoritat:

El professor ens diu una cosa i la creiem perquè l'ha dit el professor.

- Argument ad baculum:

Si no estudies per l'examen suspendràs.

- Argument ad populum:

Si compres ara aquest producte, et regalem un altre totalment gratuït.

- Argument ex populo:

Tots creiem que és cert que els somnis existeixen, per tant, els somnis existeixen.
Tots creiem que és fals que els somnis existeixen, per tant, els somnis no existeixen.

- Argument post hoc, ergo propter hoc:

Una persona que beu va borratxa i es cau a terra, es pensa que s'ha caigut a causa d'anar borratxa, però pot haber caigut per entrebancar-se amb una pedra.

- La generalització precipitada:

Molts corbs són negres. Tots els corbs són negres.

- Argument del pendent relliscós:

Si no estudies, no trobaràs una bona feina, no guanyaràs diners, no podràs comprar menjar, no podràs sobreviure i moriràs.

Preguntes de comprensió, pàgina 133

- Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa'n exemples.

Els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l'ètica, la política i l'art.

- Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada t'ha millorat la teva situació vital?

Passaria que l'home, al no poder somiar, ni imaginar, no podria crear estris nous i encara estaríem estancats a les civilitzacions passades.
Si, perquè et serveix per separar-te de la realitat quan estas en algun moment de tristesa o de depressió.

- Explica l'expressió "percepció bruta" de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?

Vol dir que els animals no poden comunicar-se amb el seu món interior, no poden fer intercanviable la seva existència amb els altres, estan tancats dins els límits de les seves necessitats biològiques i dels seus interessos immediats, per això tenen una percepció bruta de la realitat.
La nostra percepció de la realitat ens permet fer tot això gràcies a la raó i la fantasia.

- En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

Intervé en tots els àmbits, cada dia els humans utilitzem la fantasia per evadir-nos de la realitat.

Definicions tema 6

- Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

- Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

- Sociabilitat natural: L’ésser humà és un “animal polític”, és a dir, sociable per naturalesa, que necesita la societat i la cultura, per realizar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

- Contractualisme: És la teoria que defensa que l’ésse humà no és sociable per naturalesa.

- Pacte social (Rousseau): acord entre els individus, en el qual aquests cedeixen alguna cosa (llibertat), a canvi de la Constitució de l’Estat Civil.

- Voluntat general: Fa referencia a una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.

- Antropologia social: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.

- Socialització primaria: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.

- Cultura: Conjunt d’artefactes, creençes, costums, valors, tradicions, formes de conducta, que un determinat grup humà acepta com a pròpies.

- Subcultura: Son les diferències que existeixen dins de cada cultura motivades per l’edat, el nivel socioeconòmic, la clase social, l’origen ètnic, etc.

- Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

- Civilització (Hundington): És l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.

- L’etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

- Xenofovia: Odi envers els estranfers.

- Racisme: Creença en l’existència de raçes superiors i de raçes inferiors.

- Aporofòvia: El rebuig i menyspreu envers el pobre.

- Relativisme cultural: Proposa analitzar les diferents cultures des dels seus propis valors i no des d’una altra cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

- L’interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trovada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.