Definicions

- Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
- Raó pràctica: És aquell ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per a orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
- Metafísica: És aquell sabes que pretén anar més enllà de les explicacions científiques.
- Ultimitat: És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
- Subjecte: És el protagonista de l’acció de conèixer.
- Opinió (Kant): És un estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
- Interès emancipador: És l’interés per alliberar éssers humans de la dominació i la repressió.
- Dogmatisme: Manifesta l’actitud ingènua dels que están segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.
- Escepticisme moderat: Comportar-se d’acord a allò que és més probable.
- Perspectivisme: Proposat per José Ortega y Gasset, manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives.
- Criticisme: És possible obtenir coneixements certs, però sempre que realitzem com a mínim una de les dues tasques següents: que intentem aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats de conèixer; o bé que intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
- Realisme: Defineix la realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
- Idealisme: Subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, socialització, etc.
- Noesi: Acte de pensar alguna cosa.
- Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
- Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
- Evidència sensible: És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
- Adequació: Ens proporciona l’estructura bàsica de la veritat, que les altres teories també mantenen. La formulació clàssica la va proporcionar Aristòtil: “Dir del que és què no és, o del que no és què és, aixó és fals; dir del que és qè és i del que no és què no és, és cert.”
- Coherència: La veritat de la coherència depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
- Pragmatisme: Accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemas vitals.
- Consens: Acord, assentiment comú.
- Contingència: Allò que és, però podría no haber estat. És però pot no ser.
- Realitat virtual: Conjunt de percepsions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.