Comentari de text pàgina 120 Document 1

1- El text ens explica totes les característiques de l'individualisme possessiu. Ens diu que el més important per a les persones és arribar a aconseguir la llibertat.

2- La recerca de la llibertat.

3- Trobo que una de les característiques més importants de l'individualisme possessiu és: "El que fa humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntats dels altres", aquesta frase vol dir que perquè un home sigui humà, ha d'aconseguir la llibertat respecte als altres, no dependre de cap altre persona per obligació, només de les que ell vulgui, per voluntat pròpia.
També ens parla de què cada individu és propietari d'ell mateix, de què no pot ignorar totes les seves capacitats què té com a persona i que la nostre societat està formada per una sèrie de relacions mercantils.

4- És un text que ens parla de la teoria de l'individualisme possessiu, que diu que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles, a diferència de l'individualisme altruista que diu que els humans estem dotats d'una "insociable sociabilitat".

Definicions

- Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
- Raó pràctica: És aquell ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per a orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
- Metafísica: És aquell sabes que pretén anar més enllà de les explicacions científiques.
- Ultimitat: És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
- Subjecte: És el protagonista de l’acció de conèixer.
- Opinió (Kant): És un estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
- Interès emancipador: És l’interés per alliberar éssers humans de la dominació i la repressió.
- Dogmatisme: Manifesta l’actitud ingènua dels que están segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.
- Escepticisme moderat: Comportar-se d’acord a allò que és més probable.
- Perspectivisme: Proposat per José Ortega y Gasset, manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives.
- Criticisme: És possible obtenir coneixements certs, però sempre que realitzem com a mínim una de les dues tasques següents: que intentem aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats de conèixer; o bé que intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
- Realisme: Defineix la realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
- Idealisme: Subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, socialització, etc.
- Noesi: Acte de pensar alguna cosa.
- Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
- Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
- Evidència sensible: És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
- Adequació: Ens proporciona l’estructura bàsica de la veritat, que les altres teories també mantenen. La formulació clàssica la va proporcionar Aristòtil: “Dir del que és què no és, o del que no és què és, aixó és fals; dir del que és qè és i del que no és què no és, és cert.”
- Coherència: La veritat de la coherència depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
- Pragmatisme: Accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemas vitals.
- Consens: Acord, assentiment comú.
- Contingència: Allò que és, però podría no haber estat. És però pot no ser.
- Realitat virtual: Conjunt de percepsions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Redacció "El virtual és real?"

Jo crec que allò virtual si que és real, ja que el podem veure i modificar.
El virtual és un espai, al que gairebé tothom té accés, avui dia l'utilitzem moltes persones. Actualment, a avançat tant, que hem arribar a poder comunicar-nos entre nosaltres, sense estar junts, a temps real.
El virtual és un tipus de realitat contingent, perquè existeix, però podria no haver existit mai, i també pot deixar d'existir en qualsevol moment.
En resum, allò virtual existeix, encara que no ho podem tocar, perquè el podem veure i modificar.

Pàgina 45 Document 9

- Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

La veritat és una propietat de les nostres idees, i, per tant, de les nostres vides, la veritat significa adequació amb la realitat.

- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan la podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar.

- Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per "pragmàtic"? Quina?

Si, el que de manera comuna s'entén per pragmàtic és que és verdader tot allò que és útil, i el text ens parla sobre la verificació i sobre la validació de les coses, per tant diu que si verifiquem o validem una cosa significa que té utilitat.

- Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa'n algun exemple.

Jo crec que si que es pot donar el cas de que hi hagin idees certes que no tinguin conseqüències pràctiques, ja que tot el que és cert, no té perquè ser pràctic.

Video "Fenomenologia"