Pàgina 133 qüestions 1 i 3

1- Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

- És una persona molt culta: és una persona que sap de molts temes, que té molta cultura i que és molt sàvia.
- Aquest no té cultura: persona inculta, analfabeta, que no sap res.
- La nostra cultura és molt rica: que la nostra cultura és molt àmplia i dóna molt per estudiar.
- La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos culturals de les persones han produït la teleporqueria.
- És necessari que la cultura sigui més popular i menys etilista: vol dir que la cultura ha de poder comprendre's per tota la població, no que només la puguin entendre els més intel·ligents.
- Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots els éssers humans om cultura en moviment.

3- Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantejen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva: Forma part del relativisme cultural, ja que tolera l'altre cultura, però vol que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: Forma part de l'etnocentrisme, i dins d'aquest de la xenofòbia, ja que vol sotmetre als immigrants a acceptar la nostra cultura.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu: Forma part del relativisme cultural, ja que no es normal que apareguin barris aïllats, però respecta els seus costums.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que tots som humans i tenim els mateixos drets, i la frase diu tot ho contrari.
- És impossible entendre's amb els paios!: Forma part del relativisme cultural i dins d'aquest de la paràlisi cultural, ja que la frase diu que no es poden entendre's, però tampoc fan res per intentar-ho.
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que diu que els immigrants no han de venir a fer res aquí, que si estan malament al seu país no és responsabilitat nostre.

Redacció: "De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

Jo crec que l'única manera de poder viure al món amb les altres cultures, és aprenent a respectar-les.
Actualment això no es fa, vivim en un món en el que hi han moltes cultures ben diferenciades i cada una d'aquestes intenta prendre el poder, ser la cultura a la que tothom segueixi, això no ha de ser així, perquè cada persona té les seves creences, la seva religió, la seva cultura... i ningú pot obligar-li a que accepti unes altres que no siguin les seves.
Un dels problemes que més afecta a aquest tema és la immigració, perquè venen gent d'altres cultures buscant feina o el que sigui, i ja les persones del propi país les rebutgen o maltracten pel simple fet de ser immigrants.
Huntington, al seu llibre, "El choque de las civilizaciones", en el capítol 12 parla sobre aquest tema, i ell considera que tots som iguals, pel fet de ser humans, i que la manera de poder conviure totes les cultures al món és mirant els factors comuns a totes les cultures i respectant tots els altres.

Resums textos Huntington

- Resum cap. 4:

Ens parla sobre la finalització de l'era del progrés, dominada per els països occidentals, i diu que s'impossaràn els orientals, imposant la seva cultura i la seva religió.

- Resum cap. 12:

Aquest capítol ens diu que la societat humana és universal, pel fet de ser humana. Diu que vivim en un món amb moltes civilitzacions i que ens tenim que fixar en els trets comuns de cada una d'elles.

Esquema: aportacions de l'antropologia cultural pàgines 123 i 124

Les primeres societats

- Societats igualitàries
- Basaven la seva supervivència en la caça i la recol·lecció
- Economia de l'intercanvi i la reciprocitat
- Distribució equitativa
- El cap és un home amb experiència
- Viuen en cabanes, coves o abrics

Les societats agrícoles

- Canvis mediambientals importants
- Busquen recursos en el conreu i la domesticació d'algunes espècies animals
- Acumulació i redistribució controlada
- Es passa a tenir un cap de la tribu, que també pot ser un líder guerrer

Els estats naixents

- Passen de societats primitives a l'Estat
- Tenen una forta centralització del poder
- Tenen una estratificació social més gran
- Tenen una clara divisió de funcions
- Tenen una desigualtat en la distribució de la riquesa
- Tenen un desenvolupament urbanístic
- Tenen un notable creixement cultural
- Noves tècniques de producció
- Nova forma d'organització social

Redacció "L'èsser humà és sociable per naturalesa?"

La meva opinió és que l'ésser humà si que és sociable per naturalesa, cada com més, però des d'un principi també ho era.
A l'antiguitat, els éssers humans primitius ja formaven grups, vivien junts, buscaven menjar per a tots...
Amb el pas del temps l'ésser humà cada cop és més sociable, formen famílies, viuen junts, cadascú viu a la seva casa amb la seva pròpia família, no es barallen com els animals...
L'ésser humà necessita la societat i la cultura per poder viure, per a una persona seria molt difícil viure aïllat de totes les altres persones, es tornaria boig.
Viure en una societat és una exigència de la naturalesa humana, i només un ésser que no sigui humà pot prescindir d'ella.
L'ésser humà és l'únic que té una naturalesa moral, que és la base i condició de la societat.

Comentari de text pàgina 120 Document 1

1- El text ens explica totes les característiques de l'individualisme possessiu. Ens diu que el més important per a les persones és arribar a aconseguir la llibertat.

2- La recerca de la llibertat.

3- Trobo que una de les característiques més importants de l'individualisme possessiu és: "El que fa humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntats dels altres", aquesta frase vol dir que perquè un home sigui humà, ha d'aconseguir la llibertat respecte als altres, no dependre de cap altre persona per obligació, només de les que ell vulgui, per voluntat pròpia.
També ens parla de què cada individu és propietari d'ell mateix, de què no pot ignorar totes les seves capacitats què té com a persona i que la nostre societat està formada per una sèrie de relacions mercantils.

4- És un text que ens parla de la teoria de l'individualisme possessiu, que diu que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles, a diferència de l'individualisme altruista que diu que els humans estem dotats d'una "insociable sociabilitat".

Definicions

- Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
- Raó pràctica: És aquell ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per a orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
- Metafísica: És aquell sabes que pretén anar més enllà de les explicacions científiques.
- Ultimitat: És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
- Subjecte: És el protagonista de l’acció de conèixer.
- Opinió (Kant): És un estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
- Interès emancipador: És l’interés per alliberar éssers humans de la dominació i la repressió.
- Dogmatisme: Manifesta l’actitud ingènua dels que están segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.
- Escepticisme moderat: Comportar-se d’acord a allò que és més probable.
- Perspectivisme: Proposat per José Ortega y Gasset, manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives.
- Criticisme: És possible obtenir coneixements certs, però sempre que realitzem com a mínim una de les dues tasques següents: que intentem aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats de conèixer; o bé que intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
- Realisme: Defineix la realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
- Idealisme: Subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, socialització, etc.
- Noesi: Acte de pensar alguna cosa.
- Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
- Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
- Evidència sensible: És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
- Adequació: Ens proporciona l’estructura bàsica de la veritat, que les altres teories també mantenen. La formulació clàssica la va proporcionar Aristòtil: “Dir del que és què no és, o del que no és què és, aixó és fals; dir del que és qè és i del que no és què no és, és cert.”
- Coherència: La veritat de la coherència depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
- Pragmatisme: Accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemas vitals.
- Consens: Acord, assentiment comú.
- Contingència: Allò que és, però podría no haber estat. És però pot no ser.
- Realitat virtual: Conjunt de percepsions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Redacció "El virtual és real?"

Jo crec que allò virtual si que és real, ja que el podem veure i modificar.
El virtual és un espai, al que gairebé tothom té accés, avui dia l'utilitzem moltes persones. Actualment, a avançat tant, que hem arribar a poder comunicar-nos entre nosaltres, sense estar junts, a temps real.
El virtual és un tipus de realitat contingent, perquè existeix, però podria no haver existit mai, i també pot deixar d'existir en qualsevol moment.
En resum, allò virtual existeix, encara que no ho podem tocar, perquè el podem veure i modificar.

Pàgina 45 Document 9

- Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

La veritat és una propietat de les nostres idees, i, per tant, de les nostres vides, la veritat significa adequació amb la realitat.

- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan la podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar.

- Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per "pragmàtic"? Quina?

Si, el que de manera comuna s'entén per pragmàtic és que és verdader tot allò que és útil, i el text ens parla sobre la verificació i sobre la validació de les coses, per tant diu que si verifiquem o validem una cosa significa que té utilitat.

- Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa'n algun exemple.

Jo crec que si que es pot donar el cas de que hi hagin idees certes que no tinguin conseqüències pràctiques, ja que tot el que és cert, no té perquè ser pràctic.

Video "Fenomenologia"

Comentari de text pàgina 40 document 5

1- El text ens parla de dos homes que estan observant un paisatge des de diferents punts de vista, i, evidentment, els dos no veuen el mateix, però això no vol dir que un dels dos paisatges no sigui real, tots dos són reals, el que passa es que no veuen el mateix per estar observant-los des de diferents posicions.

2- La manera de veure les coses.

3- La manera de veure les coses pot canviar molt depenent des de on mirem, com diu aquesta frase del text: "La situació diferent fa que el paisatge s'organitzi davant d'elles de manera diferent", crec que, sinó és la més important, és una d'elles aquesta frase, perquè és la que millor descriu el contingut del text.
Nosaltres no podem jutjar el que diu un altre persona, per no veure el mateix que jo des de l'altre lloc, perquè el que veiem està relacionat amb la posició des d'on l'observem.

4- És un text del mètode racionalista, perquè parla del coneixement, i dins del coneixement forma part del perspectivisme, que diu que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents punts de vista.
El podem comparar amb altres mètodes com ara el transcendental, que no mira d'esbrinar quin és l'origen del nostre saber, sinó que mira de fomentar-lo, de donar-ne raó, i amb el mètode analiticolingüístic, que no mira de conèixer la realitat, ni investiguen les capacitats o facultats del coneixement, sinó que concentra el seu interès en el llenguatge.

Redacció "Podem arribar a conèixer?"

Yo crec que cada persona arriba a conèixer, però a la seva manera, cada persona veu les coses de manera diferent, cadascú desde el seu punt de vista.
Per exemple, un noi i una noia tenen un bolígraf, doncs tots dos el poden arribar a conèixer, però la manera de conèixer el blolígraf del noi, no serà la meteixa manera que la de la noia.
En el coneixement hi han dos pols: el subjecte, que és el protagonista de l'acció de conèixer, i l'objecte, allò sobre el qual recau aquesta acció.
En resum, yo crec que qualsevol persona por arribar a assolir el coneixement de qualsevol objecte, però cadascú desde el seu punt de vista.

Comentari de text pàgina 28 document 10

1- El text ens parla de l'objectiu de la filosofia. Diu que la filosofia ha d'aclarir els pensaments, deixar-los ben clars, perquè sinó serien molt confusos.

2- L'aclariment del pensament.

3- Jo crec que la frase més important d'aquest text és: "La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos", aquesta frase significa que la filosofia tracta de deixar tots els pensaments ben clars, perquè les persones els puguem entendre bé. Una altra frase que jo considero important és: "El resultat de la filosofia no són proposicions filosòfiques, sinó l'aclariment de les proposicions", vol dir que la filosofia no intenta fer hipòtesis sobre temes filosòfics, lo que la filosofia intenta és resoldre les hipòtesis que planteja.

4- És un text del mètode analiticolingüístic, del tipus de l'anàlisi formal, lògica i semàntica, ja que tracta sobre l'aclariment lògic dels pensaments.
El podem comparar al altres mètodes com el racionalista, que vol separar les dues fonts del coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries, l'experiència i la raó, i també el podem comparar amb el mètode racionalista, que afirma la primacia de la raó sobre l'experiència.

Definicions

- Saber ordinari: Es funda en "l'experiència de la vida quotidiana". Sap el què, però no sap el perquè.

- Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explicar per què els fets són d'aquesta manera. No li preocupa el què, li preocupa el perquè.

- Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d'entendre l'estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.

- Ciència (definició moderna): Els dos elements que diferencien la ciència de la filosofia són l'experimentació i les matemàtiques.

- Mètode: Una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

- Mètode hipoteticodeductiu: Està dins de les ciències naturals, i s'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, lleis i teories.

- Hipòtesi: Es formula matemàticament i es dedueixen conseqüències contrastables per l'experiència.

- Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.

- Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos anteriors.

- Mite: fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

- Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible.

- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó.

- Idees innates: Són les idees més clares i evidents, i provenen de la raó.

- Mètode analiticolingüístic: Filosofia de l'anàlisi del llenguatge. Concentra el seu interés en el llenguatge.

- Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, i estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".

- Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.

- Pretencions de validesa de la parla: Són la veritat, la veracitat, la intel·legibilitat i la correcció moral).

- Ontologia: Tractat de l'èsser.

- Estètica: És un tipus de filosofia pràctica que parla de la bellesa amb l'art.

Pàgina 30 document 12

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perquè fuig de sí mateix. Renuncia a actituds radicals i últimes.
Què no ens preocupem de les coses importants, només de les coses quotidianes.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t'has fet o que et fas en aquests moments de soledat.

Si.

1- Existeix el món de veritat?
2- Existeix Déu?
3- Si existeix, qui és i quins poders té?
4- Què serà de nosaltres quan morim?
5- Hi ha una vida després de la mort?
6- S'acabarà absolutament tot quan arribi la nostra mort?
7- Es veritat que tots tenim un destí?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

El plantejament del problema metafísic.

Pàgina 21 document 4

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable i les lleis són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la relativitat

En física el terme relativitat s'utilitza per referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per tal de descriure els fenomens en diferents sistemes de referència. La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (Teoria de la Relativitat Especial) i 1916 (Teoria de la Relativitat General) que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors arribin a fer mesures iguals, sinó que que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.