Activitat 22

Comentari text 12 Descartes

1- El text de Descartes parla de la teoria que va dur a terme després d'afirmar l'existència del jo.
Descartes intenta afirmar ara l'existència dels cossos materials, explica que la seva existència no pot provenir de Déu, ja que aquest no ens pot enviar idees que puguin ser falses, per tant, els cossos existeixen per si mateixos i la idea d'ells ve donada per els cossos en si mateixos.

2- L'existència dels cossos materials.

3- En aquest fragment de les meditacions metafísiques, Descartes ja a assolit la idea de que el jo és indubtable, penso ergo existeixo, i ara es proposa demostrar l'existència dels cossos materials.
Descartes busca la causa de l'existència dels cossos materials, aleshores pensa en Déu, però descobreix que Déu no pot ser la causa de la seva existència ja que no pot generar idees que puguin ser falses, perquè ens estaria enganyat, i en un Déu màximament perfecte no cap la idea de que ens pugui enganyar.
Llavors Descartes aconsegueix afirmar que la idea dels cossos materials ve donada per ells mateixos, per tant, existeixen.

4- Podem comparar la teoria de Descartes amb dos dels més importants autos de filosofia, Aristòtil i Plató.
La concepció de que les idees dels cossos materials de Descartes es troben en els propis cossos s'identifica amb el món sensible, únic món existent per a Aristòtil, al contrari que Plató, que situa aquestes idees en el món intel·ligible, segons ell allà és on es troben totes les idees.

Activitat 21

Es pot dubtar del jo?

Aquesta pregunta no admet cap dubte respecte a la seva resposta, és totalment impossible dubtar del jo, ja que si dubtem del jo, ja estem pensant en ell, per tant, existeix.
Si s'intenta enganyar el jo respecte a la seva existència, estem intentant enganyar al jo en si mateix, per tant, és impossible dubtar de la existència del jo.
Finalment, podem arribar a la conclusió de que es pot dubtar absolutament de tot, menys del jo en si mateix, ja que aquest no admet cap dubte.
No puc dubtar de que estic dubtant, i si dubto vol dir que penso, i si penso vol dir que sóc.

Activitat 20

Comentari text 5 Descartes

1- En el text Descartes ens explica que s'ha de dubtar de tot, ja que res és indubtable, excepte una cosa, el jo en si mateix, ja que si es té consciència de que es pot dubtar de tot, qui té aquesta consciència és el jo, per tant, si penses, existeixes.

2- L'indubtabilitat del jo.

3- És un text de Descartes, pertany a les meditacions metafísiques, i està titulat "una altra formulació del cogito".
En aquest text, Descartes ens explica la conclusió del dubte metòdic, primerament, dubto de tot, del cel, de la terra, de l'esperit, del cos..., però s'adona de que si és capaç de dubtar de tot, significa que pensa, per tant, que existeix, el jo és indubtable, ja que pot pensar. Si dubtes del jo, qui dubta? el jo, per tant, el jo existeix.
Explica que potser pot haver una mena d'enganyador tot poderós que sempre intenta enganyar-nos, però, a qui intenta enganyar? al jo, aleshores, per més que ens intenti enganyar, sempre m'estarà enganyat a mi, al jo, per tant, el jo és indubtable.

4- Aquest text de Descartes que explica la famosa frase "cogito ergo sum", és fàcilment comparable amb l'ésser suprem de Parmènides, ja que ell afirmava que aquest ésser és immòbil, perfecte i indubtable, afirma que no existeix cap dubte sobre la existència d'aquest ésser suprem, així com, segons Descartes, tampoc existeix el dubte del jo.
També és comparable amb Francisc Bacon, que proposa un mètode per arribar a aconseguir no dubtar de les coses, i aquest mètode consta d'una sèrie de fases que són les següents:
- Anomenar els fenòmens.
- Escollir els més útils per allò que volem investigar.
- Relacionar els objectes a través de la relació causa-efecte.
- Verificar una llei general.

Projecte 3

Influències de Bertrand Russell

Bertrand Russell va col·laborar durant vuit anys amb el filòsof i matemàtic Alfred North Whitehead per a elaborar la monumental obra "Principia Mathematica" o Pincipis Matemàtics (3 volums 1910-1913), on es mostrava que aquesta matèria pot ser plantejada en els termes conceptuals de la lògica general, com classe i pertinença a una classe. Aquest llibre es va convertit en una obra mestre del pensament racional. Russell i Whitehead van demostrar que els nombres poden ser definits com classes d'un tipus determinat, i en aquest procés van desenvolupar conceptes racionals i una anotacio que va fer de la lògica simbòlica una especialització important dintre del camp de la filosofia occidental.
Possiblement va ser el filòsof més influent del segle XX, almenys en els països de parla anglesa, considerat juntament amb Gottlob Frege com un dels fundadors de la Filosofia analítica.
Va ser fillol de John Stuart Mill, qui, encara que mai va conèixer a Russell, va exercir una profunda influència en el seu pensament polític a través dels seus escrits.
Russell va llegir i va meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb qui pogués compartir els seus interessos, amb algunes notables excepcions com Fitzgerald.
Russell va llegir al cèlebre historiador Edward Gibbon i els " Viatges de Gulliver" de Jonathan Swift que deixarien un record indeleble en la seva ment.
Va llegir també molta poesia, per descomptat John Milton i William Shakespeare entre altres, però el seu poeta favorit era Percy Bysshe Shelley, el poema del qual Alastor; o L'Esperit de la Solitud havia impressionat profundament a Russell.
També va llegir a Plató, a Baruch Spinoza, a David Hume i a F.H. Bradley per esmentar alguns.
Russell va estudiar Karl Weierstrass, Richard Dedekind i Georg Cantor durant la seva estada a Alemanya.
Russell es va convertir en un púlpit de Hegel i Kant, escollint sempre a Hegel quan sorgia alguna disputa entre els dos. Les idees de Hegel van ser transmeses a Russell a través del seu estudi de pensadors com T.H. Green i F.H. Bradley, el treball de Bradley era especialment sofisticat, i en textos com Appearance and Reality Bradley oferia una sèrie d'arguments que pretenien establir la irrealitat de moltes coses que acceptem de bona gana com les relacions.
Russell va adoptar els mètodes de Guillermo de Ockham sobre el principi d'evitar la multiplicitat d'entitats per a un mateix ús, la navalla de Ockham, com part central del mètode d'anàlisi.
La influència de Russell sobre cada filófoso és particular, i potser això es nota més en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui va ser el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques. La influència de Russell també és evident en el treball de. J. Ahir, Carnap, Kurt Gödel, Karl Popper, W. V. Quine, i altres filòsofs i lògics.
Alguns veuen la influència de Russell com negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica, i la seva insistència que l'ètica té fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials, que del seu treball tècnic i filosòfic.
Entre els no-filòsofs, hi ha una tendència marcada a fusionar aquests temes, i jutjar a Russell el filòsof pel que ell certament consideraria ser les seves opinions no-filosòfiques. Russell amb freqüència recalcava a les persones aquesta diferència.

Activitat 19

Comentari text 1 Descartes

1- El text ens parla de les lleis proposades per Descartes per tal d'aconseguir establir el seu mètode.
Ens explica que és més fàcil complir quatre senzilles lleis, que controlar moltes de diferents.
Descartes crea quatre lleis senzilles i fàcils de complir per tal d'arribar a un coneixement cert i indubtable.

2- Les regles de Descartes.

3- El text pertany al "Discurs del mètode", publica l'any 1637 per Descartes.
Concretament, ens parla de les regles del seu mètode.
En el text s'ens explica que un estat està molt més ben regit amb poques regles que amb moltes, ja que aquestes poden estar molt més observades i controlades.
Les regles de Descartes tenen l'objectiu d'aconseguir arribar a obtenir un coneixement cert i indubtable, i aquestes regles són les següents:
1. No acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és.
2. Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible.
3. Conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, fins arribar al coneixement dels més complexos.
4. Fer enumeracions tan completes, i revistes tan generals, que adquirís la seguretat de no admetre res.

4- Les regles de mètode de Descartes és poden comparar perfectament amb la teoria de les idees de Plató, que volia aconseguir el màxim coneixement per mitjà de la virtut, i aquest coneixement l'anomenava idees, es pot comparar ja que el que vol Descartes és el mateix, assolir el màxim coneixement, un coneixement cert i indubtable.
Aquestes regles també són comparables amb la teoria de Parmènides, en la que explica que ha d'obtenir el màxim coneixement per mitjà de dos camins:
- Què és i no és no-ésser (que és i no pot no ser).
- Què no és i cal que no sigui.