Pàgina 133 qüestions 1 i 3

1- Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

- És una persona molt culta: és una persona que sap de molts temes, que té molta cultura i que és molt sàvia.
- Aquest no té cultura: persona inculta, analfabeta, que no sap res.
- La nostra cultura és molt rica: que la nostra cultura és molt àmplia i dóna molt per estudiar.
- La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos culturals de les persones han produït la teleporqueria.
- És necessari que la cultura sigui més popular i menys etilista: vol dir que la cultura ha de poder comprendre's per tota la població, no que només la puguin entendre els més intel·ligents.
- Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots els éssers humans om cultura en moviment.

3- Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantejen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva: Forma part del relativisme cultural, ja que tolera l'altre cultura, però vol que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: Forma part de l'etnocentrisme, i dins d'aquest de la xenofòbia, ja que vol sotmetre als immigrants a acceptar la nostra cultura.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu: Forma part del relativisme cultural, ja que no es normal que apareguin barris aïllats, però respecta els seus costums.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que tots som humans i tenim els mateixos drets, i la frase diu tot ho contrari.
- És impossible entendre's amb els paios!: Forma part del relativisme cultural i dins d'aquest de la paràlisi cultural, ja que la frase diu que no es poden entendre's, però tampoc fan res per intentar-ho.
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que diu que els immigrants no han de venir a fer res aquí, que si estan malament al seu país no és responsabilitat nostre.

Redacció: "De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

Jo crec que l'única manera de poder viure al món amb les altres cultures, és aprenent a respectar-les.
Actualment això no es fa, vivim en un món en el que hi han moltes cultures ben diferenciades i cada una d'aquestes intenta prendre el poder, ser la cultura a la que tothom segueixi, això no ha de ser així, perquè cada persona té les seves creences, la seva religió, la seva cultura... i ningú pot obligar-li a que accepti unes altres que no siguin les seves.
Un dels problemes que més afecta a aquest tema és la immigració, perquè venen gent d'altres cultures buscant feina o el que sigui, i ja les persones del propi país les rebutgen o maltracten pel simple fet de ser immigrants.
Huntington, al seu llibre, "El choque de las civilizaciones", en el capítol 12 parla sobre aquest tema, i ell considera que tots som iguals, pel fet de ser humans, i que la manera de poder conviure totes les cultures al món és mirant els factors comuns a totes les cultures i respectant tots els altres.

Resums textos Huntington

- Resum cap. 4:

Ens parla sobre la finalització de l'era del progrés, dominada per els països occidentals, i diu que s'impossaràn els orientals, imposant la seva cultura i la seva religió.

- Resum cap. 12:

Aquest capítol ens diu que la societat humana és universal, pel fet de ser humana. Diu que vivim en un món amb moltes civilitzacions i que ens tenim que fixar en els trets comuns de cada una d'elles.

Esquema: aportacions de l'antropologia cultural pàgines 123 i 124

Les primeres societats

- Societats igualitàries
- Basaven la seva supervivència en la caça i la recol·lecció
- Economia de l'intercanvi i la reciprocitat
- Distribució equitativa
- El cap és un home amb experiència
- Viuen en cabanes, coves o abrics

Les societats agrícoles

- Canvis mediambientals importants
- Busquen recursos en el conreu i la domesticació d'algunes espècies animals
- Acumulació i redistribució controlada
- Es passa a tenir un cap de la tribu, que també pot ser un líder guerrer

Els estats naixents

- Passen de societats primitives a l'Estat
- Tenen una forta centralització del poder
- Tenen una estratificació social més gran
- Tenen una clara divisió de funcions
- Tenen una desigualtat en la distribució de la riquesa
- Tenen un desenvolupament urbanístic
- Tenen un notable creixement cultural
- Noves tècniques de producció
- Nova forma d'organització social

Redacció "L'èsser humà és sociable per naturalesa?"

La meva opinió és que l'ésser humà si que és sociable per naturalesa, cada com més, però des d'un principi també ho era.
A l'antiguitat, els éssers humans primitius ja formaven grups, vivien junts, buscaven menjar per a tots...
Amb el pas del temps l'ésser humà cada cop és més sociable, formen famílies, viuen junts, cadascú viu a la seva casa amb la seva pròpia família, no es barallen com els animals...
L'ésser humà necessita la societat i la cultura per poder viure, per a una persona seria molt difícil viure aïllat de totes les altres persones, es tornaria boig.
Viure en una societat és una exigència de la naturalesa humana, i només un ésser que no sigui humà pot prescindir d'ella.
L'ésser humà és l'únic que té una naturalesa moral, que és la base i condició de la societat.