Comentari de text pàgina 40 document 5

1- El text ens parla de dos homes que estan observant un paisatge des de diferents punts de vista, i, evidentment, els dos no veuen el mateix, però això no vol dir que un dels dos paisatges no sigui real, tots dos són reals, el que passa es que no veuen el mateix per estar observant-los des de diferents posicions.

2- La manera de veure les coses.

3- La manera de veure les coses pot canviar molt depenent des de on mirem, com diu aquesta frase del text: "La situació diferent fa que el paisatge s'organitzi davant d'elles de manera diferent", crec que, sinó és la més important, és una d'elles aquesta frase, perquè és la que millor descriu el contingut del text.
Nosaltres no podem jutjar el que diu un altre persona, per no veure el mateix que jo des de l'altre lloc, perquè el que veiem està relacionat amb la posició des d'on l'observem.

4- És un text del mètode racionalista, perquè parla del coneixement, i dins del coneixement forma part del perspectivisme, que diu que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents punts de vista.
El podem comparar amb altres mètodes com ara el transcendental, que no mira d'esbrinar quin és l'origen del nostre saber, sinó que mira de fomentar-lo, de donar-ne raó, i amb el mètode analiticolingüístic, que no mira de conèixer la realitat, ni investiguen les capacitats o facultats del coneixement, sinó que concentra el seu interès en el llenguatge.

Redacció "Podem arribar a conèixer?"

Yo crec que cada persona arriba a conèixer, però a la seva manera, cada persona veu les coses de manera diferent, cadascú desde el seu punt de vista.
Per exemple, un noi i una noia tenen un bolígraf, doncs tots dos el poden arribar a conèixer, però la manera de conèixer el blolígraf del noi, no serà la meteixa manera que la de la noia.
En el coneixement hi han dos pols: el subjecte, que és el protagonista de l'acció de conèixer, i l'objecte, allò sobre el qual recau aquesta acció.
En resum, yo crec que qualsevol persona por arribar a assolir el coneixement de qualsevol objecte, però cadascú desde el seu punt de vista.

Comentari de text pàgina 28 document 10

1- El text ens parla de l'objectiu de la filosofia. Diu que la filosofia ha d'aclarir els pensaments, deixar-los ben clars, perquè sinó serien molt confusos.

2- L'aclariment del pensament.

3- Jo crec que la frase més important d'aquest text és: "La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos", aquesta frase significa que la filosofia tracta de deixar tots els pensaments ben clars, perquè les persones els puguem entendre bé. Una altra frase que jo considero important és: "El resultat de la filosofia no són proposicions filosòfiques, sinó l'aclariment de les proposicions", vol dir que la filosofia no intenta fer hipòtesis sobre temes filosòfics, lo que la filosofia intenta és resoldre les hipòtesis que planteja.

4- És un text del mètode analiticolingüístic, del tipus de l'anàlisi formal, lògica i semàntica, ja que tracta sobre l'aclariment lògic dels pensaments.
El podem comparar al altres mètodes com el racionalista, que vol separar les dues fonts del coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries, l'experiència i la raó, i també el podem comparar amb el mètode racionalista, que afirma la primacia de la raó sobre l'experiència.

Definicions

- Saber ordinari: Es funda en "l'experiència de la vida quotidiana". Sap el què, però no sap el perquè.

- Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement i explicar per què els fets són d'aquesta manera. No li preocupa el què, li preocupa el perquè.

- Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d'entendre l'estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.

- Ciència (definició moderna): Els dos elements que diferencien la ciència de la filosofia són l'experimentació i les matemàtiques.

- Mètode: Una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

- Mètode hipoteticodeductiu: Està dins de les ciències naturals, i s'estructura en tres nivells: enunciats protocol·laris, lleis i teories.

- Hipòtesi: Es formula matemàticament i es dedueixen conseqüències contrastables per l'experiència.

- Llei: Enunciat universal que expresa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable.

- Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos anteriors.

- Mite: fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

- Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·ligible.

- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó.

- Idees innates: Són les idees més clares i evidents, i provenen de la raó.

- Mètode analiticolingüístic: Filosofia de l'anàlisi del llenguatge. Concentra el seu interés en el llenguatge.

- Joc del llenguatge: Són maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, i estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".

- Hermenèutica no normativa: És aquella que no posa normes a la comprensió.

- Pretencions de validesa de la parla: Són la veritat, la veracitat, la intel·legibilitat i la correcció moral).

- Ontologia: Tractat de l'èsser.

- Estètica: És un tipus de filosofia pràctica que parla de la bellesa amb l'art.

Pàgina 30 document 12

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perquè fuig de sí mateix. Renuncia a actituds radicals i últimes.
Què no ens preocupem de les coses importants, només de les coses quotidianes.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t'has fet o que et fas en aquests moments de soledat.

Si.

1- Existeix el món de veritat?
2- Existeix Déu?
3- Si existeix, qui és i quins poders té?
4- Què serà de nosaltres quan morim?
5- Hi ha una vida després de la mort?
6- S'acabarà absolutament tot quan arribi la nostra mort?
7- Es veritat que tots tenim un destí?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

El plantejament del problema metafísic.

Pàgina 21 document 4

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable i les lleis són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la relativitat

En física el terme relativitat s'utilitza per referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per tal de descriure els fenomens en diferents sistemes de referència. La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (Teoria de la Relativitat Especial) i 1916 (Teoria de la Relativitat General) que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors arribin a fer mesures iguals, sinó que que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.